dimarts, 23 de febrer de 2010

La llengua xinesa

Quins són els trets de la llengua xinesa més rellevants?

És una llengua fonamentalment monosil•làbica i aïllant. Així les paraules no canvien mai, independentment del gènere, el nombre o el temps. Inclou l’ús de tons.

Quantes llengües es parlen a la Xina ?

El nombre aproximat de llengües és de 90 tot i que diverses estimacions que consideren que diversos dialectes de diverses llengües són en si mateixos llengües diferenciades superen aquesta xifra.
L’ètnia Han representa gairebé el 90% dels habitants de la República Popular de la Xina. El 10% restant , gairebé 110 milions de persones es reparteix de manera desigual entre 55 minories ètniques. Totes les ètnies tenen la seva pròpia llengua amb excepció dels Hui, els musulmans xinesos. En total hi ha 23 sistemes diferents d’escriptura. La presència de minories ètniques té un reconeixement més gran en les anomenades « regions autònomes » com la Regió Uigur de Xinjiang, la de Mongòlia Interior, la del Tibet , el Guangxi i Ningxia. En total hi ha més de 100 àrees autònomes que representen al voltant del 60% de la superfície del país i tenen vora 100 milions d’habitants. Generalment a les àrees autònomes s’exigeix que els documents oficials siguin redactats també en les llengües minoritàries. El mongol, el tibetà, el kazak, el iugur, el coreà i el dai s’ensenyen a les escoles i es fan servir en els medis de comunicació i en publicacions. Hem de tenir en compte, però, que l’anomenada “llengua xinesa” és un conjunt de famílies dialectals i subdialectals que s’estenen per tot el país i que dibuixen un escenari molt divers.

Quants dialectes hi ha?

La llengua xinesa forma part d’una de les branques de les llengües sino-tibetanes i es divideix en diversos dialectes i subdialectes. La distinció entre dialecte i llengua a la Xina pot fer-se difícil. El criteri fonamental és el de la intel•ligibilitat mútua entre els parlants dels diferents dialectes, però aquesta definició no és aplicable a la llengua xinesa, ja que els parlants de diferents dialectes no s’entenen entre ells i fins i tot a vegades no s’entenen els que parlen subdialectes que pertanyen a una mateixa família. Així parlarem de famílies dialectals del xinès, cadascuna de les quals es divideix en diversos dialectes i en subfamílies de dialectes. La distribució dels dialectes és molt irregular. Hi ha grans províncies dominades per un sol dialecte i àrees petites en les que conviuen tres o quatre dialectes. Hi ha set grans famílies dialectals que tracen una divisió entre els dialectes del nord i els del sud. En el nord trobem els dialectes del mandarí. En el sud, el wu ( mal anomenat (shanghainès), el yue (cantonès), el min (taiwanès), el xiang, el kejia i el gan.

Què és el putonghua?

És la varietat estàndard del xinès, basada en un dels dialectes del mandarí, el dialecte de Pequín. La varietat estàndard del xinès, l’anomenat putonghua, està basada en un
els dialectes del mandarí, concretament en el dialecte de Pequín , amb el qual sovint
es confon. El putonghua, “llengua comuna”, no només és la llengua oficial de la
Xina, sinó també de Taiwan i Singapur (en aquest últim cas es tracta d’una
oficialitat compartida amb l’anglès, el malai i el tamil). Això ha significat que en
molts casos hagi estat imposat en algunes zones en detriment dels dialectes locals,
no protegits oficialment. La paraula “mandarí” sembla tenir el origen en el portuguès i fa
referència als mandarins, els funcionaris xinesos que eren els que manen a ulls
dels primers portuguesos que van arribar a la Xina en el segle XVII. D’aquí que la
paraula mandarí faci referència al dialecte utilitzat oficialment pels funcionaris de
l’època, basat en els dialectes del nord. Aquests funcionaris eren els únics autoritzats a tractar amb els comerciants portuguesos que arribaven a les ciutats xineses a la recerca de te, seda i altres articles exòtics. Altres hipòtesis relacionen la paraula amb l’hindi i el malai.

Quins són els trets característics de l’escriptura xinesa

L’escriptura xinesa no es fonètica ni alfabètica. No representa els sons. Així res no ens indica la manera de pronunciar els caràcters. Un xinès no pot pronunciar una paraula quan la veu escrita si abans no ha estudiat el caràcter en concret. En canvi en una llengua alfabètica i sil•làbica es poden llegir les paraules encara que no se sàpiga el seu significat. Una vegada s’aprenen la pronunciació d’unes 30 lletres es poden llegir totes les paraules de la llengua. El nombre de signes és de diversos milers, tots ells amb pronunciació pròpia, malgrat que no única, perquè hem de tenir en compte els homòfons. L’analfabetisme en xinès té un doble significat: per una banda hi ha persones capaces de parlar xinès però incapaces de llegir-lo però també pot donar-se el cas d’altres que puguin comprendre un text escrit però que no el puguin llegir en veu alta o ni tan sols sàpiguen parlar xinès.
La vinculació entre caràcters i pronunciació és arbitrària. Així un mateix caràcter es pronunciat de manera diferent en diferents dialectes. Tradicionalment els caràcters xinesos s’escrivien de dreta a esquerra i de dalt a baix. En el xinès modern s’escriu horitzontalment d’esquerra a dreta. Els caràcters xinesos no estan formats per conjunts arbitraris de traços sinó que es poden identificar diferents components que es van repetint . Els caràcters es poden analitzar descomponent-los en dues parts : els radicals i els components fonètics. Els radicals apunten al contingut semàntic de la paraula .

Els tons

En xinès mandarí existeixen 4 tons principals a més de l’anomenat “to breu” o “cinquè to”. El to és un element que afecta tant a la part inicial de la síl•laba com a la final. Això vol dir que la majoria de les síl•labes es poden pronunciar de quatre maneres diferents i el seu significat variarà segons el to amb què es pronunciï. El primer to és alt i sostingut, el segon, ascendent, el tercer és més baix i dibuixa una corba de descens-ascens; el quart és descendent . Els tons es representen gràficament amb vectors.


El pinyin

És el sistema de romanització que s’utilitza actualment com a eina complementària de l’aprenentatge de la llengua xinesa. S’ha convertit en una eina imprescindible en el món de l’ensenyament i la cultura. És l’únic sistema de fonetització de la llengua xinesa reconegut oficialment. Es fa servir per a la transcripció dels noms i les paraules xineses. És el principal mètode per escriure caràcters xinesos amb tecles d’ordinador corrents, degut a que utilitza les lletres de l’alfabet llatí. No es pot aplicar a cap altre dialecte xinès. En el xinès mandarí hi ha un total de 21 inicials consonàntiques i 35 finals.

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici