PII Primària

CC
CURS 2007-2008









PLA INDIVIDUAL INTENSIU DE TREBALL PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT






ORIENTACIONS PER ALS MESTRES

NORMATIVA D’INICI DE CURS
RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2006, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius privats d’educació infantil i primària per al curs 2006-2007.

“L’especificitat del procés d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats, procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida o altres estructures de suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individual intensiu.
Aquest document ha de recollir la informació obtinguda amb l’avaluació inicial de l’alumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha d’establir els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporar-se plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup classe de referència. I tot això s’ha de fer tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge.
Quan les necessitats educatives de l’alumne/a comportin importants dificultats afegides a les pròpies de la competència lingüística, s’elaborarà la corresponent adaptació curricular individualitzada (ACI) o, si és el cas, es proposarà una modificació del currículum.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut es durà a terme en relació amb els objectius del seu pla individual intensiu, adaptació curricular individualitzada o modificació del currículum. L’avaluació ha de ser contínua amb observació sistemàtica i visió global del seu procés d’aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades a cadascuna de les àrees.”


PORTADA
Responsable: tutor de l’aula d’acollida
És important que hi constin la data d’arribada a Catalunya i la data de matriculació al centre per saber si l’alumne/a ha estat escolaritzat/da en algun altre centre o si ha estat algun temps sense escolaritzar.
També convé consignar-hi les dates d’entrada i sortida de l’aula d’acollida i d’inici i finalització del pla individual intensiu perquè la sortida de l’aula d’acollida significa haver assolit el nivell A2 de llengua catalana i, en canvi, el pla individual intensiu finalitza quan el nivell de llengua assolit per l’alumne/a li permet seguir el currículum del seu grup. En finalitzar el pla individual intensiu arxivarem el document a l’expedient de l’alumne/a.
“ el centre ha de preveure mesures específiques per tal que pugui (l’alumnat) sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura, i que, al més aviat possible, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar o social.”

QUADRE 1. NIVELLS COMUNS DE REFERÈNCIA: ESCALA GLOBAL

Usuari bàsic A1 Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats. Pot presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que té. Pot interactuar d’una manera senzilla a condició que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat i que estigui disposada a ajudar.

Usuari bàsic A2 Pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes d’importància immediata (per exemple, informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, geografia local, ocupació). Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixin un intercanvi simple i directe d’informació sobre temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla, aspectes de la seva experiència o bagatge personal, aspectes de l’entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates.

Usuari independent B1 Pot comprendre les idees principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l’escola, a l’oci, etc. Pot fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es viatja en una zona on es parla la llengua objecte d’aprenentatge. Pot produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d’interès personal. Pot descriure fets i experiències, somnis esperances i ambicions, i donar raons i explicacions en les opinions i projectes de manera breu.

Usuari independent B2 Pot comprendre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l’especialització professional. Pot expressar-se amb un grau de fluïdesa i d’espontaneïtat que fa possible la interacció habitual amb parlants nadius sense que comporti tensió per a cap dels interlocutors. Pot produir textos clars i detallats en una àmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.

Usuari experimentat C1 Pot comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos, i en reconeix el sentit implícit. Pot expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de cercar una manera gaire evident paraules o expressions. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i demostra un ús controlat d’estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió.

Usuari experimentat C2 Pot comprendre sense esforç pràcticament tot el que llegeix o escolta. Pot resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.

APARTAT 1: DADES ACADÈMIQUES
Escolarització. Convé conèixer l’itinerari escolar que ha seguit l’alumne abans d’arribar al nostre centre per establir les necessitats educatives i per planificar el treball a l’aula. Aquestes dades es poden obtenir a l’entrevista inicial amb la família.
Responsable: tutora de l’aula ordinària
Diagnosi inicial. Síntesi de la informació obtinguda en l’avaluació inicial de llengua 1 i de matemàtiques.
Per omplir l’apartat “pertany al grup” vegeu la classificació de l’apartat 4 d’aquest document, pàg. 7.
Si l’alumne/a presenta NEE caldrà fer-li una adaptació curricular individualitzada (ACI)
“Quan les necessitats educatives de l’alumne/a comportin importants dificultats afegides a les pròpies de la competència lingüística, s’elaborarà la corresponent adaptació curricular individualitzada (ACI) o, si és el cas, es proposarà una modificació del currículum. Les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum han de preveure el procés d’adquisició de les competències bàsiques: comprensió i expressió, orals i escrites, agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements essencials dels àmbits social i científic i autonomia en el treball escolar.”
Avaluació del Nivell A2 de llengua. Síntesi de la informació obtinguda en l’avaluació del nivell A2 de llengua. Un cop assolit aquest nivell, l’alumne ja es pot incorporar definitivament a l’aula ordinària
Responsable: tutor de l’aula d’acollida
Correspon al professorat tutor de l’aula d’acollida: “fer l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració dels plans individuals intensius i, si escau, de les adaptacions curriculars individualitzades o les modificacions del currículum d’acord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament-aprenentatge.”
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

APARTAT 2: CONTEXT SOCIOFAMILIAR
Informació sobre aspectes del context sociofamiliar
Responsable: tutor/a de l’aula ordinària.
“Correspon al tutor/a la realització d’entrevistes i reunions amb pares i mares, el seguiment de la documentació acadèmica i la coordinació de l’elaboració d’adaptacions del currículum a les necessitats i a les característiques de l’alumnat.”
Aquesta informació i les dades d’escolarització s’obtenen en l’entrevista inicial amb la família de l’alumne/a nouvingut /da que s’acaba de matricular al centre. És convenient tenir un guió clar de la informació que volem transmetre i de la que volem obtenir procurant que l’entrevista sigui un primer intercanvi d’informació que generi confiança entre la família i el centre. La informació d’aquest apartat ha de ser bàsicament qualitativa; en aquest sentit, cal remarcar que les preguntes que s’apunten al document són orientatives i no estan pensades per ser formulades directament ni a l’alumne/a ni a les famílies, especialment les que fan referència als aspectes emocionals.
Cal tenir en compte que caldrà sol·licitar prèviament la presència d’un traductor si la família no coneix cap de les dues llengües oficials a Catalunya.
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_com_traduccio.htm

Context familiar Amb qui viu l’alumne? Qui és la persona de referència que assumeix la seva tutela? Quina és la llengua de comunicació habitual amb les persones amb qui conviu? etc.
Context socioeconòmic Viu en un habitatge independent o amb d’altres famílies? Quines condicions té l’habitatge? Treballen les persones que tenen la seva tutela?Gaudeix d’algun tipus d’ajut econòmic? etc.
Aspectes socioemocionals Quins són els seus referents afectius? Quina percepció té del seu procés d’acolliment? Com elabora el seu “dol migratori”? manifesta facilitat per a l’establiment de vincles? Quines habilitats socials manifesta? etc.

APARTAT 3: FULL DE SEGUIMENT INDIVIDUAL

Responsables: tutora de l’aula d’acollida i tutor/a de l’aula ordinària.

A l’apartat nivell, hi consignarem aquell on hem adscrit l’alumne/a en arribar i a l’apartat curs, el curs acadèmic; si durant el curs següent l’alumne/a continua assistint a l’aula d’acollida hi afegirem el nivell i curs acadèmic que correspongui.

“És important recordar que l’usuari habitual de l’aula d’acollida ha de ser l’alumnat nouvingut que s’ha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer curs d’educació primària.”

En vertical hi consten les matèries de cada curs i cal afegir-hi les hores curriculars setmanals de cada matèria. En horitzontal hi ha quatre apartats: aula d’acollida, aula ordinària, tractament de la diversitat i atenció individualitzada; per a cada apartat hi ha sis caselles que representen els sis trimestres (dos cursos) previstos per a l’adaptació de l’alumnat nouvingut. Si un alumne necessita més temps, es pot començar un full nou.

Cada trimestre cal consignar de cada matèria les hores que cursa l’alumne/a a l’aula d’acollida i a l’aula ordinària, amb el benentès que la funció de l’aula d’acollida és: “permetre a l’alumnat una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana”.

Segons l’escolarització prèvia de cada alumne/a, el curs en què estigui adscrit/a i els criteris de distribució de les hores d’atenció a la diversitat del centre, la tutora de l’aula d’acollida i el/la tutor/a de l’aula ordinària valoraran la necessitat i la possibilitat d’oferir algun d’aquests recursos a l’alumnat nouvingut i els faran constar a les columnes “tractament de la diversitat” i “atenció individualitzada”.

“És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal garantir un espai on l’alumnat interactuï amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.”


APARTAT 4: NECESSITATS EDUCATIVES I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Responsables: tutor/a de l’aula ordinària i tutora de l’aula d’acollida.
“El centre ha de donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest alumnat (nouvingut), i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment.”
Cada alumne/a té unes necessitats educatives diferents, però en funció de la seva escolarització prèvia i la seva llengua d’origen podem establir una classificació que pot contribuir a facilitar l’objectiu de donar una resposta adequada a les seves necessitats educatives.

TIPOLOGIA CARACTERÍSTIQUES
1 Es tracta d’un alumne amb poca o nul·la escolarització. S’acaba d’incorporar al centre i no coneix cap llengua romànica (per exemple, berbers no escolaritzats).
2 Es tracta d’un alumne no escolaritzat que coneix una llengua romànica (per exemple alumnes d’ètnia gitana sense escolaritzar).
3 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos).
4 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb coneixement d’una llengua fonètica de l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos amb coneixements escrits d’anglès).
5 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica però sense coneixement de l’alfabet llatí (per exemple russos, grecs, indis, paquistanesos...).
6 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica d’una llengua no romànica que coneix l’alfabet llatí (per exemple un alumne rus amb coneixements d’anglès o d’alemany).
7 Es tracta d’un alumne escolaritzat en una llengua romànica que no coneix cap llengua del centre (per exemple francesos, italians o àrabs que coneixen el francès escrit).
8 Es tracta d’un alumne escolaritzat en llengua castellana.

Tipologia 1

Tipus d’alumne:

Es tracta d’un alumne amb poca o nul·la escolarització. S’acaba d’incorporar al centre i no coneix cap llengua romànica. (per exemple, berbers no escolaritzats)

Consideracions lingüístiques:
· El desconeixement d’una llengua romànica li impedeix fer transferències lèxiques i sintàctiques al català.
· És probable que no tingui estratègies per llegir i per escriure.
· Té poca consciència de la funcionalitat de la llengua escrita perquè fins ara no ha format part del seu entorn social i familiar
Detecció de necessitats:
Aquest alumne té necessitats prèvies per a iniciar el procés d’aprenentatge de la llengua. Necessita un suport específic previ per poder establir claus comunicatives i assolir un nivell llindar de comunicació. Aquests aprenentatges s’han de fer en un context significatiu; a ser possible a l’aula d’acollida o si no és possible a l’aula ordinària amb un suport específic. Cal:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral i treballar l’estimulació oral
· Fer entendre la necessitat i la utilitat de conèixer la llengua escrita
· Treballar en primer lloc la direccionalitat, el grafisme i la discriminació vocàlica.
· Observar si cal treballar la psicomotricitat fina per escriure les lletres
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Pautar la lectoescriptura.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Fer atenció a la morfosintaxi en aquells trets diferencials respecte de la seva llengua

Tipologia 2

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne no escolaritzat que coneix una llengua romànica (per exemple alumnes d’ètnia gitana sense escolaritzar)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix, a nivell oral, una o més llengües romàniques
· El coneixement d’una llengua romànica li permet fer transferències lèxiques i sintàctiques al català
· Té poques estratègies per llegir i per escriure
· Té una certa consciència de la funcionalitat de la llengua escrita perquè hi és al seu entorn social, tot i que no ho sigui en la mateixa mesura a l’entorn familiar

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral, treballar l’estimulació oral i aprofitar les transferències que pugui fer de la seva llengua.
· Fer entendre la necessitat i la utilitat de conèixer la llengua escrita
· Treballar en primer lloc la direccionalitat, el grafisme i la discriminació vocàlica.
· Observar si cal treballar la psicomotricitat fina per escriure les lletres
· Pautar la lectoescriptura.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi en aquells trets diferencials respecte de la seva llengua
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.

Tipologia 3

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb l’alfabet llatí. (per exemple alumnes xinesos)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí com a recurs per a transcriure la pronúncia, però no el valor sonor de cada grafia del nostre alfabet
· Desconeix l’estructura morfosintàctica del català
Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral, treballar l’estimulació oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.

Tipologia 4

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb coneixement d’una llengua fonètica de l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos amb coneixements escrits d’anglès)
Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí per escriure altres llengües
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Depenent de la llengua fonètica que conegui li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català
o Fer més o menys transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies i dels sons que presenten dificultats

Tipologia 5

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica però sense coneixement de l’alfabet llatí (per exemple russos, grecs, indis, paquistanesos...)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· No coneix l’alfabet llatí però coneix la correspondència entre el so i la grafia pròpia de les llengües fonètiques.
· Desconeix l’estructura sintàctica del català
· La llengua parlada pot no coincidir amb la que han après a escriure (per exemple l’àrab)
Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Presentar l’alfabet treballar les correspondències entre la grafia i els so del català
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Treballar la grafia (direccionalitat de les lletres...)

Tipologia 6

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica d’una llengua no romànica que coneix l’alfabet llatí (per exemple un alumne rus amb coneixements d’anglès o d’alemany)


Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Depenent de la llengua fonètica que conegui li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català
o Fer més o menys transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a decodificar
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Fer èmfasi en la morfosintaxi en aquells aspectes en els qual pugui haver-hi diferències
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies en els fonemes diferencials.

Tipologia 7
Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat en una llengua romànica que no coneix cap llengua del centre (per exemple francesos, italians o àrabs que coneixen el francès escrit)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí per escriure altres llengües
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Conèixer una llengua romànica li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català ben aviat
o Fer transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a descodificar
· Fer èmfasi en aquells aspectes de la morfosintaxi diferents de la seva llengua
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies i dels sons que presenten dificultats


Tipologia 8

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat en llengua castellana

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Conèixer una llengua romànica li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català ben aviat
o Fer transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català
· La seva llengua és present a l’entorn
· El professor coneix la llengua de l’alumne, la qual cosa pot facilitar la comunicació


Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a descodificar
· Fer èmfasi en aquells aspectes de la morfosintaxi diferents de la seva llengua
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia dels fonemes diferencials.

APARTAT 5: PLANIFICACIÓ DEL TREBALL AMB L’ALUMNE/A
Responsables: tutor/a de l’aula ordinària, tutora de l’aula d’acollida i tots els mestres que incideixen en l’alumne/a.

“El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques i per la coordinació a aquests efectes, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a.”

A continuació trobareu un seguit de referències a l’espai LIC on hi ha informació i materials específics que us poden ser útils a l’hora de determinar els materials curriculars i l’avaluació de l’alumnat nouvingut.


GENERAL:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_rec.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_rec.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aco_biblio.htm#experiencies

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/expe_centres.htm


AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT DE L’AULA D’ACOLLIDA:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio3.htm




LLENGUA:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_orienta.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_llengua.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat_mat.htm


SOCIALS:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_trac_soc_nat.htm#socials


NATURALS:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_trac_soc_nat.htm#naturals

APARTAT 6: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PII

Seguiment dels progressos de l’alumne/a (periodicitat trimestral)

Responsables: equip docent de cicle i tutor/a de l’aula d’acollida.
Cal fer aquest seguiment específic un cop per trimestre, a la reunió d’avaluació, mentre l’alumne/a assisteixi a l’aula d’acollida.

Els “progressos i dificultats” s’avaluaran en funció del Pla individual intensiu de cada alumne/a i les “mesures que cal adoptar” també. Si convé modificarem el Pla individual intensiu dissenyat perquè s’adeqüi a les noves necessitats que no havíem previst.


APARTAT 7: SEGUIMENT DE L’ESCOLARITZACIÓ DURANT L’ANY POSTERIOR A LA SORTIDA DE L’AULA D’ACOLLIDA

Seguiment dels progressos de l’alumne/a (periodicitat trimestral)

Responsables: equip docent de cicle

Cal fer aquest seguiment específic un cop per trimestre, a la reunió d’avaluació, quan l’alumne ja s’ha incorporat definitivament a l’aula ordinària i fins que considerem que ja no li cal cap adaptació del currículum. En aquest moment considerarem finalitzat el pla individual intensiu, el tancarem i l’arxivarem a l’expedient de l’alumne/a.