Treballar la interculturalitat: projecte APADRINEM UNA LLENGUA (Eixample)

Apadrinem una llengua
Resum d’activitats

A finals de curs 2007-08 vam reflexionar sobre la necessitat de treballar la interculturalitat i el reconeixement de les llengües familiars en alguns centres educatius del barri de l’Eixample de Barcelona. Finalment es va incloure en el pla de treball d’algunes escoles una proposta de l’assessorament LIC que vam anomenar “Apadrinem una llengua”. El document aprovat partia d’una breu reflexió sobre la importància del reconeixement de totes les llengües d’ús familiar i unes possibles propostes d’activitat obertes al que decidís cada escola.

Durant l’octubre del curs 2008-09 a cada escola participant, des de la tutoria, es va fer una llista de totes les llengües d’ús familiar en cadascun dels cursos.
Durant el mes de novembre es van reunir les diferents comissions LIC (CLIC, assessor LIC, tutora d’AA, direcció) amb els mestres de Cicles i van aprovar la proposta del projecte "Apadrinem una llengua" consistent en què cada classe apadrinaria una llengua (o en alguns casos dues) usades per les famílies de l’alumnat del centre. En aquesta reunió o en una de posterior es va fer l’adjudicació de les llengües per classe.

Al CEIP Joan Miró el claustre de l’escola es va reunir a començaments de gener per acabar de concretar el disseny i tots els aspectes del projecte i es va tornar a reunir a mitjans de febrer per fer-ne la valoració.
Es van començar a confeccionar els murals de cadascuna de les vint llengües la segona setmana de gener i es van penjar tots els murals el dia 29 de gener en el vestíbul d’entrada de l’escola de tal manera que tots els pares i mares els van poder veure durant unes setmanes.
Cada classe de tota l'escola també va dissenyar una gran capsa-cub amb paraules de la llengua que havien apadrinat. El dia 30 es van portar totes les capses al pati i en el moment que sonava una cançó d'una de les llengües que s'apadrinaven, els nens i nenes de les llengües familiars respectives portaven la capsa-cub de la llengua apadrinada al centre de la rotllana, fins fer una escultura-muntanya de cubs multicolors.
Posteriorment, es va cantar una corranda composta estrofa per estrofa per cursos diferents amb al•lusions a la pau, l'amistat, el respecte, la importància de la bona comunicació i les llengües que va ser cantada el dia 30 de gener, jornada de la Pau, al pati durant el matí; l’acte es va tornar a repetir una altra vegada a la tarda però amb la presència de les mares i els pares. Es va gravar un dvd amb l'activitat realitzada per un dels cursos també en la llengua de signes catalana. Alguns pares van participar activament oferint informació de les seves llengües. Vegeu les fotografies dels actes.
A partir de mitjans de febrer en els cicles mitjà i superior es van proposar activitats d'avaluació escrita, el “Safari per les llengües de l’escola”, on es demanava informació i es convidava a la reflexió sobre el que s’havia treballat en relació a l'activitat dels Murals de les llengües.

Al CEIP Ferran Sunyer durant la tercera setmana de gener es van confeccionar cartells amb la paraula "Pau" en cadascuna de les 24 llengües d’ús familiar del centre i es van penjar en un espai de pas el dia 29 de gener. Els alumnes de Cicle Superior van fer murals a favor de la pau i contra la violència incorporant-hi les paraules dels idiomes apadrinats. El dia 30 de gener es van fer globus amb la paraula “Pau” en cadascun dels idiomes apadrinats i es va fer un acte simbòlic de llançament dels globus.
A partir de la primera setmana del mes de març es col•loca l’Arbre de les llengües de l’escola i s’inicia l’activitat de recerca d’informació per elaborar els Murals de cadascuna de les llengües apadrinades i es pengen a cada aula fins el dia 16.

II Setmana cultural “Multiculturalitat. La riquesa de la diferència” (20 al 24 d’abril) El 17 a la tarda es fa l’acte de penjar els 24 cartells amb la informació de cadascuna de les llengües apadrinades en zones comunes de l’escola. Els alumnes feien salutacions en les llengües familiars respectives i en català
En els cursos d’E. Infantil es treballen contes, cançons i danses d’arreu el món; en el C. Inicial es conversa a l’aula sobre les llengües apadrinades; videos, contes catalans i d’altres països, tallers d’instruments d’Amèrica i contes explicats pels pares i pels alumnes de CS. En el C. Mitjà es fan activitats com les cases retallables del món, un viatge virtual, converses d’alumnes sobre les seves llengües familiars, taller de contes, etc. i en el Cicle Superior s’expliquen jocs d’arreu del món, tallers de contes, conferència sobre mediació cultural, una gimcana multicultural, etc. Els alumnes juguen amb un memory de manlleus al català de les llengües dissenyat per l’escola.
L’AMPA organitza 3 actes: dia 20: “Vine a berenar amb nosaltres”, una mostra gastronòmica d’arreu del món amb cartells d’invitació en les 24 llengües; 21: conferència sobre interculturalitat; 22: Tallers multiculturals (contacontes, llibres, balls, cançons, hena i informació sobre el xinès, àrab, etc; 23: exposició i venda de llibres.


Al Col•legi Urgell, es treballa el projecte Apadrinem una llengua a Infantil, Primària i Secundària a partir del mes de febrer. El grups de P3, P4 i P5 fan mòbils en les tres llengües curriculars; mentre que a Primària es fan els murals de les 16 llengües apadrinades; i a Secundària fan, en alguns casos, Murals de les llengües mentre que en altres classes elaboren presentacions digitals explicatives de les llengües apadrinades que els alumnes presenten als seus companys de classe.
El 23 d’abril es fa el Concert de Primavera “Paraules i cançons del món” -obert a les famílies- que apadrinarà les cançons de les llengües familiars: representants dels alumnes s’adrecen al públic en les seves llengües per parlar de la seva cultura d’origen mentre un altre company ho fa en la versió catalana. Aquesta jornada es pengen els 14 murals, -que han estat alguns dies dins les aules- en una zona comuna del vestíbul d’entrada i els altres treballs 8disseny de cases i altres figures) sobre les llengües i cultures de diferents països. Les tutories elaboraran una filmació en dvd de tot el procés de treball.


El CEIP Ramon Llull va iniciar el març l’activitat d’apadrinament de llengües a Infantil i Cicle Inicial amb la col•locació d’un mapamundi a l’aula o s’hi situava els països i idiomes d’ús familiar; es fa una activitat de recull de cançons, jocs típics i menjars del país d’origen dels alumnes de cada aula. Es va usar la figura de la Vella Quaresma per fer-li sortir d’una de les cames un consell als alumnes d’usar més les paraules: bon dia, hola, pau, amor i gràcies. Aquestes paraules seran presentades primer en català als alumnes i cada setmana també en les altres llengües curriculars i en les llengües familiars dels alumnes de l’aula. El projecte d’apadrinar llengües s’interrelaciona amb el de “L’escola i els amics” amb la confecció entre tots els cursos de primer curs d’un arbre de grans dimensions amb tantes branques com llengües familiars dels nens i nenes de primer curs. Cada nen disposarà d’una fulla de l’arbre on s’inclourà un espai per a la fotografia del nen, el país on va néixer i les seves llengües d’ús. Es faran cartells amb cadascuna de les llengües. A cicle Superior es fan els Murals de les llengües.

La llengua xinesa

Quins són els trets de la llengua xinesa més rellevants?

És una llengua fonamentalment monosil•làbica i aïllant. Així les paraules no canvien mai, independentment del gènere, el nombre o el temps. Inclou l’ús de tons.

Quantes llengües es parlen a la Xina ?

El nombre aproximat de llengües és de 90 tot i que diverses estimacions que consideren que diversos dialectes de diverses llengües són en si mateixos llengües diferenciades superen aquesta xifra.
L’ètnia Han representa gairebé el 90% dels habitants de la República Popular de la Xina. El 10% restant , gairebé 110 milions de persones es reparteix de manera desigual entre 55 minories ètniques. Totes les ètnies tenen la seva pròpia llengua amb excepció dels Hui, els musulmans xinesos. En total hi ha 23 sistemes diferents d’escriptura. La presència de minories ètniques té un reconeixement més gran en les anomenades « regions autònomes » com la Regió Uigur de Xinjiang, la de Mongòlia Interior, la del Tibet , el Guangxi i Ningxia. En total hi ha més de 100 àrees autònomes que representen al voltant del 60% de la superfície del país i tenen vora 100 milions d’habitants. Generalment a les àrees autònomes s’exigeix que els documents oficials siguin redactats també en les llengües minoritàries. El mongol, el tibetà, el kazak, el iugur, el coreà i el dai s’ensenyen a les escoles i es fan servir en els medis de comunicació i en publicacions. Hem de tenir en compte, però, que l’anomenada “llengua xinesa” és un conjunt de famílies dialectals i subdialectals que s’estenen per tot el país i que dibuixen un escenari molt divers.

Quants dialectes hi ha?

La llengua xinesa forma part d’una de les branques de les llengües sino-tibetanes i es divideix en diversos dialectes i subdialectes. La distinció entre dialecte i llengua a la Xina pot fer-se difícil. El criteri fonamental és el de la intel•ligibilitat mútua entre els parlants dels diferents dialectes, però aquesta definició no és aplicable a la llengua xinesa, ja que els parlants de diferents dialectes no s’entenen entre ells i fins i tot a vegades no s’entenen els que parlen subdialectes que pertanyen a una mateixa família. Així parlarem de famílies dialectals del xinès, cadascuna de les quals es divideix en diversos dialectes i en subfamílies de dialectes. La distribució dels dialectes és molt irregular. Hi ha grans províncies dominades per un sol dialecte i àrees petites en les que conviuen tres o quatre dialectes. Hi ha set grans famílies dialectals que tracen una divisió entre els dialectes del nord i els del sud. En el nord trobem els dialectes del mandarí. En el sud, el wu ( mal anomenat (shanghainès), el yue (cantonès), el min (taiwanès), el xiang, el kejia i el gan.

Què és el putonghua?

És la varietat estàndard del xinès, basada en un dels dialectes del mandarí, el dialecte de Pequín. La varietat estàndard del xinès, l’anomenat putonghua, està basada en un
els dialectes del mandarí, concretament en el dialecte de Pequín , amb el qual sovint
es confon. El putonghua, “llengua comuna”, no només és la llengua oficial de la
Xina, sinó també de Taiwan i Singapur (en aquest últim cas es tracta d’una
oficialitat compartida amb l’anglès, el malai i el tamil). Això ha significat que en
molts casos hagi estat imposat en algunes zones en detriment dels dialectes locals,
no protegits oficialment. La paraula “mandarí” sembla tenir el origen en el portuguès i fa
referència als mandarins, els funcionaris xinesos que eren els que manen a ulls
dels primers portuguesos que van arribar a la Xina en el segle XVII. D’aquí que la
paraula mandarí faci referència al dialecte utilitzat oficialment pels funcionaris de
l’època, basat en els dialectes del nord. Aquests funcionaris eren els únics autoritzats a tractar amb els comerciants portuguesos que arribaven a les ciutats xineses a la recerca de te, seda i altres articles exòtics. Altres hipòtesis relacionen la paraula amb l’hindi i el malai.

Quins són els trets característics de l’escriptura xinesa

L’escriptura xinesa no es fonètica ni alfabètica. No representa els sons. Així res no ens indica la manera de pronunciar els caràcters. Un xinès no pot pronunciar una paraula quan la veu escrita si abans no ha estudiat el caràcter en concret. En canvi en una llengua alfabètica i sil•làbica es poden llegir les paraules encara que no se sàpiga el seu significat. Una vegada s’aprenen la pronunciació d’unes 30 lletres es poden llegir totes les paraules de la llengua. El nombre de signes és de diversos milers, tots ells amb pronunciació pròpia, malgrat que no única, perquè hem de tenir en compte els homòfons. L’analfabetisme en xinès té un doble significat: per una banda hi ha persones capaces de parlar xinès però incapaces de llegir-lo però també pot donar-se el cas d’altres que puguin comprendre un text escrit però que no el puguin llegir en veu alta o ni tan sols sàpiguen parlar xinès.
La vinculació entre caràcters i pronunciació és arbitrària. Així un mateix caràcter es pronunciat de manera diferent en diferents dialectes. Tradicionalment els caràcters xinesos s’escrivien de dreta a esquerra i de dalt a baix. En el xinès modern s’escriu horitzontalment d’esquerra a dreta. Els caràcters xinesos no estan formats per conjunts arbitraris de traços sinó que es poden identificar diferents components que es van repetint . Els caràcters es poden analitzar descomponent-los en dues parts : els radicals i els components fonètics. Els radicals apunten al contingut semàntic de la paraula .

Els tons

En xinès mandarí existeixen 4 tons principals a més de l’anomenat “to breu” o “cinquè to”. El to és un element que afecta tant a la part inicial de la síl•laba com a la final. Això vol dir que la majoria de les síl•labes es poden pronunciar de quatre maneres diferents i el seu significat variarà segons el to amb què es pronunciï. El primer to és alt i sostingut, el segon, ascendent, el tercer és més baix i dibuixa una corba de descens-ascens; el quart és descendent . Els tons es representen gràficament amb vectors.


El pinyin

És el sistema de romanització que s’utilitza actualment com a eina complementària de l’aprenentatge de la llengua xinesa. S’ha convertit en una eina imprescindible en el món de l’ensenyament i la cultura. És l’únic sistema de fonetització de la llengua xinesa reconegut oficialment. Es fa servir per a la transcripció dels noms i les paraules xineses. És el principal mètode per escriure caràcters xinesos amb tecles d’ordinador corrents, degut a que utilitza les lletres de l’alfabet llatí. No es pot aplicar a cap altre dialecte xinès. En el xinès mandarí hi ha un total de 21 inicials consonàntiques i 35 finals.

Nombres bàsics, setmanes, dies i mesos en xinès

NOMBRES BÀSICS. SETMANES. DIES I MESOS en xinès

Xinès Pinyin Dies setmana Pinyin Mesos Pinyin

1 一 yī 星期一 xingqiyi 一月 yiyue
2 二 èr 星期二 xingqier 二月 eryue
3 三 sān 星期三 xingqisan 三月 sanyue
4 四 sì 星期四 xingqisi 四月 siyue
5 五 wǔ 星期五 xingqiwu 五月 wuyue
6 六 liù 星期六 xingqiliu 六月 liuyue
7 七 qī 星期天 xinqqitian 七月 qiyue
8 八 bā 八月 bayue
9 九 jiǔ 九月 jiuyue
10 十 shí 十月 shiyue
11 十一 shí yī 十一月 shiyiyue
12 十二 shí èr 十二月 shieryue
13 十三 shí sān
19 十九 shí jiǔ
20 二十 èr shí
21 二十一 èr shí yī
22 二十二 èr shí èr
30 三十 sān shí
40 四十 sì shí
90 九十 jiǔ shí
99 九十九 jiǔ shí jiǔ

0 零 ling

Ensenyem català als alumnes xinesos

Adreces web recomanades en la sessió del 26 de gener de 2010 en què vam parlar de l'ensenyament del català als alumnes xinesos:

PDF sobre la comunitat xinesa:
http://antalya.uab.es/ice/portal/equips/3%20XINESOS.pdf

Diccionaris:
http://www.xina.cat/diccionari
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1264
http://www.edu365.cat/agora/dic/catala_xines/


Activitats, bibliografia i altres informacions:
Punt d'intercanvi: http://www.puntintercanvi.fortuny.ws/educarenladiversitat.htm
http://medios.mugak.eu/noticias/noticia/145233
http://eixampliada.com/php/0ea_p.php?dicci=xin%E8s-catal%E0&q=tots+els+articles&p=Onsevulla&o=novetats&Submit=sotmetre

Guia de Conversa: http://www.intercat.cat/guia/xines/
Hexagrama Xinès: http://www.hexagrama.net/metodo_adultos_ciclo_elemental_material_de_apoyo.php?lang=cat
LIC Badalona, l'alumnat xinès: http://blocs.xtec.cat/licbadalona/2009/11/13/lalumnat-xines-i-laprenentatge-del-catala/
La Formiga: http://www.laformiga.org/?q=ca/node/39
http://www.usc.edu/dept/ealc/chinese/character/alpha/index.htm
AA La Llagostera: http://cat.bloctum.com/acollida/2008/02/19/xina/
LIC Alt Empordà: http://www.slideshare.net/Arnaucerda/xines-catala-jb

http://www2O. gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Xines_aprendre/arxius/.pdf



http://recursoscle.blogspot.com/2009/11/xines-per-catalans.html