Guia pràctica d'acollida lingüística

Ja ha arribat als centres educatius:

Guia pràctica d'acollida lingüística. Guia de recursos per a l'acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials

Autora: Ponsa, Gemma (coordinació)
Publicació: Plataforma per la llengua; Fundació Lluís Carulla, Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2008.

http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_acollida.pdf

Activitat L'hort dels avis

Què són els horts urbans?

Els horts urbans formen part d’un programa de participació de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, iniciat el 1997 destinat a la gent gran de la ciutat i que té com a finalitat la integració i la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en activitats de millora ambiental. L’objectiu és disposar d’un hort urbà a cada districte.

Amb aquesta iniciativa, d’una banda, es millora la qualitat de vida dels participants, ja que es genera un teixit de noves relacions i uns canvis d’hàbits importants per afavorir la salut. Tot plegat –les noves relacions socials i el treball manual que suposa el conreu– representa uns beneficis terapèutics indiscutibles per a les persones que hi participen.

D’altra banda, mitjançant el programa d’horts urbans s’estan recuperant espais de la ciutat per a ús públic, o el que és el mateix, s’estan creant nous espais verds públics.

Els destinataris del programa d’horts urbans són les persones de més de 65 anys que estan empadronades als districtes on hi ha horts.

També és un objectiu del programa acostar les escoles al coneixement d'una realitat agrícola. Els nens d'una ciutat amb prou feines coneixen el conreu i l'obtenció de molts aliments que consumeixen, acostumats a rebre'ls d'una manera manipulada.
Actualment, als horts de les masies de Can Mestres (districte de Sants-Montjuïc) i de Can Cadena (districte de Sant Martí) es desenvolupen activitats d’educació ambiental dirigides als centres escolars.
També hi ha l'Hort del Camí de Torre Melina al Districte de Les Corts i l'Hort Sagrada Família al Districte de l'Eixample.

Parcs i Jardins va oferir a l’ELIC de Nou Barris (Equip de Llengua Interculturalitat i Cohesió Social) fer una visita a l’hort de la Casa de l’Aigua, situat a la Trinitat Nova (Nou Barris), com una activitat pilot adreçada a l’alumnat de les aules d’acollida. Dues aules d'acollida es van apuntar a fer-hi una visita.
Podeu trobar informació sobre l'activitat al Blog de l'ELIC 9 Barris: blocs.xtec.cat/licnoubarris

Si voleu més informació sobre la Xarxa d'horts urbans de Barcelona vegeu també: www.bcn.es/parcsijardins/

Web del CRP de l'Eixample

En el Web del CRP de l'Eixample podreu trobar informació sobre recursos LIC.

Us recomanen que entreu a ESPAI LIC i a Acollida.net

AA de l'Escola Sant Francesc d'Assís

Escola Sant Francesc d'Assís
Seminari de Tutors/es d’AA de l’Eixample
Sessió 3, 12-02-08

INTRODUCCIÓ
L’escola Sant Francesc d’Assís pertany al districte de l’Eixample de la ciutat de Barcelona llindant amb el districte de Ciutat Vella, la qual cosa afavoreix que els alumnes provinguin del barri del Raval els quals són majoritàriament immigrants. Actualment el 94% de les famílies del nostre centre han nascut fora de Catalunya i no tenen el català com a llengua habitual; ara bé, a mesura que aquestes famílies es van estabilitzant, alguns dels seus fills –alumnes nostres- ja han nascut a Barcelona, però a casa no senten el català.
ORGANITZACIÓ DE L’AULA D’ACOLLIDA
L’alumnat roman a l’AA durant dos cursos: el 1r curs hi assisteix el màxim d’hores possibles segons la disposició horària del curs corresponent i el segon curs es considera de “manteniment” i l’horari oscil·la entre 4 i 9 hores a la setmana a criteri del professorat i de les necessitats de l’alumnat. En el cas de l’alumnat d’origen xinès, assisteixen a l’Aula d’Acollida tantes hores com faci falta, fins i tot més de dos anys, a causa de les grans diferències entre el xinès i el català i les dificultats que els genera.
Per garantir el desenvolupament òptim del curs i per a tranquil·litat del professorat, convé elaborar una llista de seguiment de la programació que permeti la incorporació de l’alumnat que es va incorporant a l’Aula d’Acollida durant el curs i l’organització de la feina, per tal d’afavorir la integració al grup tan aviat com sigui possible i que l’evolució de la resta de l’alumnat no se’n ressenti.
ACTIVITATS D’ACOLLIDA
1. Benvinguda en tagàlog i/o en xinès: presentació del tutor de l’Aula d’Acollida (jo mateix), explicació del currículum compartit entre l’AA i l’AO, explicació de la importància de la llengua catalana a l’escola i a la societat; aquesta explicació la fa un alumne del centre que domini la llengua de l’alumne nou i alhora sàpiga traduir al català. Seguidament el tutor de l’AA, li ensenya el vocabulari i les frases en català indispensables per garantir la seva “supervivència” el primer dia d’escolarització. Finalment, visitem les instal·lacions del centre i acabem la visita amb la presentació del tutor de l’AO i del seu grup classe de referència.
Aquests primers dies d’escolarització és molt important que l’alumne es senti acompanyat a les hores d’esbarjo; en aquest sentit, advertirem prèviament l’alumnat del seu grup.

2. Entrevista amb els pares: L’entrevista la fa el tutor de l’AA dins de l’AA. Explico el currículum compartit entre l’AA i l’AO, la importància de la llengua catalana a l’escola i a la societat, les possibilitats acadèmiques i laborals del seu/ seva fill/a. És important que sàpiguen que la societat catalana dóna molta importància al domini de les llengües en el món laboral. Explico que al seu fill o filla li exigiran el català en molts oficis i si el sap, tindrà les mateixes possibilitats que un nen d’aquí, o fins i tot més, perquè els nens nascuts aquí dominen el català, el castellà i l’anglès. i, en canvi, el seu fill/a dominarà a més, la seva llengua d’origen Aquesta idea també és aplicable als pares i els informo dels cursos de català gratuïts que imparteixen els Centres de Normalització Lingüística (CNL). Els vull transmetre que el català és una ajuda per “pujar un esglaó social” i que la societat considera un valor afegit el sol fet de conèixer la llengua. Els explico què fem a l’aula, l’evolució del seu fill/a i els recordo que s’ha de respectar el ritme personal d’aprenentatge. També recalco que han de veure els dibuixos animats en català, perquè sense adonar-se’n estan aprenent comprensió oral i lèxic. Faig referència també als viatges que moltes famílies de l’escola fan als seus països d’origen, avisant-los que és molt important respectar el procés d’aprenentatge dels seus fills i que aquests períodes més o menys llargs d’interrupció de l’escolarització no l’afavoreixen.

3. Tradicions: L’exemple més representatiu de la nostra cultura gastronòmica i que trobaran arreu del territori és el “ pa amb tomàquet”. Primer, els explico que els catalans som els únics que a l’hora de fer entrepans suquem el pa amb tomàquet. Aquesta peculiaritat nostra, fa que de seguida que sortim de Catalunya ens n’adonem. En acabar l’explicació, procedim tots plegats a l’elaboració i el tast.

4. Excursions de descoberta de la ciutat: Barcelona i Camp Nou.
Els nens i nenes de la nostra escola no acostumen a sortir gaire del barri i, per tant, la seva visió de Barcelona es veu clarament disminuïda. Per això, organitzem una excursió de descoberta de la ciutat pels indrets més representatius: el Park Güell, la platja, la Sagrada Família, la torre Agbar i Montjuïc (el castell, l’estadi Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, etc.). Es recomana llogar un autocar per poder fer aquest ampli itinerari amb tranquil·litat i que cada alumne disposi d’un mapa per situar-hi els indrets que va coneixent.
Una altra sortida que fem durant el curs és la visita completa del Camp Nou, ja que el Barça és conegut arreu del món. És un referent de la ciutat i és una sortida que entusiasma a la quitxalla. Visitem: el museu, el camp, els vestidors, la sala de premsa, etc.
ACTIVITATS DIDÀCTIQUES A L’AULA
1. Articles: explicació en tagàlog i en xinès.
Com tots sabem, hi ha llengües en què l’article no existeix. Això fa que sigui realment difícil per als alumnes comprendre la necessitat de col·locar l’article davant de cada nom i encertar-ne el gènere. Com que el gènere és arbitrari, no hi ha norma. He pensat una a partir de les llengües inicials de l’alumnat ( tagàlog i xinès ).
Els explico que les paraules en català són “nens” i “nenes”. Quan és masculí és “nen” i quan és femení és “nena”. En tagàlog “nen” és “lalake” i en xinès es pronuncia “naha”( la h sona aspirada). I “nena” en tagàlog és “babae” i en xinès es pronuncia “niuha”( amb la h aspirada).
Aleshores els explico el “truc” que quan acaba en “a” la paraula quasi sempre és “nena” i posem “la”, si no, posem “el” . Aquesta teoria els hi va bé, i només fallen amb les paraules que acaben amb “a” i són masculines, però hi ha poques, o les paraules que no acaben en “a”i són femenines, però també hi ha poques. Totes les excepcions d’aquest truc els dic que se les han d’estudiar, però a mesura que van parlant millor les van dient i escrivint correctament, ja que els sona malament si no ho fan bé. També explico la “ l’ ”, i no tenen cap tipus de problema per aprendre-la.
2. Material de l’editorial Àlber.
3. Seqüències narratives a partir de pel·lícules i episodis de dibuixos animats. Posem pel·lícules en català ( Schreck2, Spiderman, etc. ), vaig parant i pregunto “què ha passat?” i ells ho expliquen. Al principi has d’ajudar als nens més introvertits, als que tenen menys nivell i als que acaben d’arribar; més endavant, ja s’expressen sense ajuda. Normalment a partir de la tercera sessió ja no els fa tanta vergonya. Quan ells s’expressen jo els corregeixo subtilment, ja que els faig repetir la frase sense errades, però dient: molt bé! Has de reforçar l’autoestima i sobretot deixar clar que vols que s’expressin i que és normal que ho facin malament, que estem mirant la pel·lícula precisament per expressar-nos millor.
4. Quadres fonètics per treballar sons distintius: discriminació i producció.
5. Traducció de cançons: l’himne del Barça, banda sonora de Doraemon ...
6. Diàlegs dirigits: trucades telefòniques
7. Frases retallades + imatge. Fas unes cartilles amb diferents imatges i escrius unes frases referents a cada imatge i les retalles separant cada paraula. Els nens i les nenes han d’ordenar correctament la frase. S’ha de fer diferents nivells, de menor a major dificultat.
8. Diàlegs entre tots: cap de setmana, K3 ...
9. Correcció subtil. El tutor refà les frases produïdes pels alumnes i els alumnes les han de repetir correctament, però sempre fent pujar l’autoestima ( quan acaba has de dir : “molt bé!”).
10. Frases ruleta
ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AMB ORDINADOR
Quasi totes les activitats estan penjades a www.edu365.cat
1. 112 accions
2. Ortografia bàsica: alumnes, mestres
3. El món per un forat: vídeos i activitats
4. Diccionaris
5. M’endevines (mico)
6. Contes fàcils SPC i contes difícils (sorolls)
7. Ortografia 2
8. Caputxeta 1 i 2
9. Vincles
10. Quidam
11. Activitats de llengua per al cicle inicial
12. L’abecedari
13. Fruites i hortalisses
14. GL, Pl, FL, ...
15. Lletra x lletra
16. Paraules
17. Mud de mots
18. QDQ: Aquesta activitat no està a l’edu365.cat. Has d’anar al “google” i posar “QDQ”. Seguidament escrius “callejeros fotográficos”, i aleshores cliques la ciutat de Barcelona. En aquest programa pots escriure qualsevol direcció de la ciutat de Barcelona ( només BCN ciutat) i et mostra l fotografia de l’edifici que correspon a la direcció.
Aquest programa em serveix per descriure el trajecte que realitzen per venir a l’escola, etc, ja que vas clicant a la dreta, a l’esquerra...i van sortint les fotografies reals dels carrers ( Ex: Surto de casa i giro a la dreta, etc. ).
JOCS
1. Esport i frases: futbol i bàsquet
Per mitjà del futbol i del bàsquet els nens i nenes s’expressen.
Futbol: Fem penals, l’alumne ha de dir una frase, si la diu bé, xuta, si no, li corregeixes, li fas repetir i el nen va al final de la fila sense xutar. Amb això el que aconseguim és que els nens es fixin amb les errades ja que memoritzen la frase i després te la poden tornar a dir correctament. Haig de deixar clar que s’ha de ser flexible, és a dir, quan un nen no ha xutat dues vegades seguides a la tercera li fas repetir bé i li deixes xutar. Sempre hem de valorar l’autoestima dels nens i les nenes. Si marquen gol, es poden posar de porter o poden seguir xutant, depèn el que prefereixi.
També és molt important exigir al màxim pel que fa a la seva expressió. Tots sabem el nivell d’expressió que té cadascun dels nostres alumnes, per tant, no acceptarem una frase senzilla a un nen que parla bé. Una altra tècnica que utilitzen sovint per poder xutar és dir sempre les mateixes frases; també hem d’estar atents a això.
Amb el bàsquet és el mateix, fent una fila i llençant a cistella. Si encistella pot tornar a dir una frase, però això ho has d’escollir depenent del nombre d’alumnes que tinguis esperant a la fila.
2. El joc del soldat
El mestre posa tots el nens i nenes en fila i diu: Feeeerms! I seguidament va dient ordres que els nens han de fer-les bé ( Ex: “Soldaaaaat John Paul! Tocat l’esquena amb la mà esquerra!”) Si els “soldats” no compleixen correctament l’ordre, els fas donar una volta corrent al pati, a la classe, etc. ( es recomana jugar en un espai ampli ) Als meus nens i nenes els agrada moltíssim.
3. Joc de l’oca: la granota Carlota
4. El supermercat
Construim un mercat fictici. Separem les taules i cadascú fa la seva paradeta. Jo reparteixo diners ( euros de plàstic) i menjar ( ampolles, caixes, pots i llaunes buides) i juguem a fer de botiguers i clients. La condició és que tot ho han de dir en català, ja que si no apareix la figura del “policia de la llengua”. Aquest sóc jo i si sento una paraula en tagàlog, xinès o castellà, els poso una multa d’un euro. També els hi poso si diuen malament una paraula que considero que no l’haurien de dir malament. Les multes són molt ben acceptades pels nens ja que a tots els hi fa molta gràcia quan multen a un company ( menys al nen que el multen ). Jugar al supermercat els hi “encanta”.
5. Els jocs Olívia
6. Twister i Joc piquem
El twister em serveix per treballar les parts del cos i els colors. Haig de dir que t’has d’inventar les parts del cos ja que en el joc només surt el peu i la mà. ( Després t’inventes l’espatlla, l’esquena, el colze, etc. ) També els fa gràcia quan els hi fas col·locar la seva part del cos a sobre de la d’un company. ( Ex: Col·loca un dit de la mà dreta a sobre de la panxa del...)
L’altre joc és el “Piquem”. Es tracta de dir “piquem de...” i una part del cos i tots els nens i nenes piquen a la taula amb aquesta part del cos i no s’aturen fins que no dius “piquem de...” Aquest joc és molt senzill però els agrada molt, sobretot quan comences a dir parts del cos no tan senzilles per picar ( ex: piquem d’esquena, piquem d’espatlla, piquem de cul, piquem de cabells...)
7. Dòmino de paraules i els seus dibuixos .
ACTIVITATS RELACIONADES AMB ALTRES ÀREES DEL CURRÍCULUM
1. Projecte de Naturals
Com tots sabem, els alumnes nouvinguts que fa un any que han arribat han après molt català i s’expressen molt bé, però encara no entenen els continguts i molt vocabulari d’un llibre de text d’una assignatura. Per això estic portant a terme un projecte que tracta de fer Medi Natural amb el alumnes de “manteniment” ( els de 2n any ).
He adaptat l’assignatura de Medi Natural de 4t amb fitxes de conceptes amb dibuixos i explicacions senzilles perquè entenguin cada unitat.
En aquest grup hi ha nens de 4t, de 5è i de 6è, però tots fem Medi Natural de 4t. Al final del trimestre, jo els poso la nota de Medi Natural a tots ells, encara que no siguin de 4t, però a l’informe escric que l’assignatura ha estat adaptada a l’Aula d’Acollida.
A més d’aprendre els conceptes de cada unitat, també treballem el text de cada pàgina del llibre, traduint i explicant totes les paraules que no saben. Això fa que el temps que dediquem per a cada unitat és major que el que dedicaries a l’aula ordinària, però hem de tenir clar que el més important és el treball de la llengua i que els nens comprenguin què posa en els llibres.
Treballem la llengua a través d’un context com és el de Medi Natural. I encara que es treballin menys unitats, les que fem, els nens les entenen. Aquest projecte és per aconseguir beneficis a llarg termini, ja que el que pretenem és que els alumnes arribin a comprendre tots els textos que llegeixin en el futur.





Marc Flamarich Díaz
Tutor de l’Aula d’Acollida
Escola Sant Francesc d’Assís

Lectura Fàcil

Contingut del power presentat en el Seminari
Els materials de Lectura Fàcil


Seminari de coordinació de Tutors/es d’AA i CLIC de l’Eixample 2007-2008

ELIC Eixample
12-2-08

Els materials de Lectura fàcil parteixen del principi que la lectura és...
Un plaer...
Un Dret...
Lectura Fàcil és... Una eina de cultura per a la comunicació, la informació i la inclusió social

Són materials fets amb especial cura per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores i / o de comprensió.
Poden ser llibres, audiovisuals, documents electrònics, etc.
Responen a les directrius internacionals de IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions)

A qui van destinats...?
A persones amb dificultats lectores, tant de caràcter permanent (dislèxia, transtorns neuropsicològics, senilitat, etc.), com transitori (immigració recent, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, accidents, etc.)
Analfabets funcionals...

Com es fan?Directius per a la redacció de materials LF:
1 Escriure de manera concreta, evitant el llenguatge abstracte i simbòlic.
2 Donar continuïtat lògica a l’acció.
3 Construir una trama argumental simple, amb pocs personatges.
4 Evitar les paraules difícils, sense infantilitzar el vocabulari (un llenguatge digne).
5 Provar els materials amb els representants dels destinataris abans que vagi a impremta.
Descriure els esdeveniments en ordre cronològic, històries amb una sola línia argumental.
Aspectes formals:
lletra gran, deixar marges i interlineats generosos, limitar la longitud de les línies i tallar-les amb el ritme natural de la parla.
Abundància d’imatges que harmonitzin amb el text.


Un plaer que permet compartir idees, pensaments i experiències
I és un dret recollit en múltiples textos legals nacionals i internacionals


Hi ha clubs de lectura fàcil
Un club de lectura el composen persones amb diferents capacitats lectores que llegeixen un mateix llibre guiats per un monitor. Utilitzen com a eina bàsica llibres en format LF
Grups de treball de LF: www.cobdc.org/grups

Hi ha una Maleta Lectura Fàcil al Web del CRP de l'Eixample.

Associació Lectura Fàcil:
www.lecturafacil.net
lecturafacil@cobdc.org

Programació alumnat nouvingut

PER A ESCOLARS DE 8 A 16 ANYS
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació

NIVELL INICIAL
DE CATALÀ
A1 - USUARI BÀSICGeneralitat de Catalunya
Departament d’Educació
Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social
Coordinació: Servei d’Ensenyament del Català
Autora: Lluïsa Rancé Jordana
Gener de 2005

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ........................................................... 1
2. OBJECTIUS............................................................. 7
3. CONTINGUTS ........................................................... 9
3.1 IDENTIFICACIÓ PERSONAL (TEMA 1)...................................... 10
3.2 ENSENYAMENT I EDUCACIÓ (TEMA 2) ..................................... 13
3.3 DOMINI DE LA LLENGUA (TEMA 3) ....................................... 16
3.4 RELACIONS FAMILIARS (TEMA 4)......................................... 18
3.5 ESTATS FÍSICS I ANÍMICS D’UNA PERSONA (TEMA 5)..................... 20
3.6 MENJAR I BEURE (TEMA 6) ............................................. 22
3.7 RUTINES DIÀRIES (TEMA 7) ............................................ 24
3.8 TEMPS LLIURE I ENTRETENIMENTS (TEMA 8).............................. 26
3.9 HABITATGE I LLOCS DE RESIDÈNCIA (TEMA 9)............................ 29
3.10 COMPRES (TEMA 10) .................................................. 31
3.11 VIATGES I TRASLLATS (TEMA 11) ...................................... 33
4. BIBLIOGRAFIA ........................................................ 35

A1: NIVELL INICIAL
1 1. INTRODUCCIÓ
A1: NIVELL INICIAL
2
Cada dia és més notable l’augment d’alumnat nouvingut1 que prové d’altres
països i cultures amb desconeixement de la llengua catalana.
Aquest fet requereix, entre d’altres coses, posar les condicions per tal que els
alumnes nouvinguts2 puguin adquirir ben aviat competència lingüística i
cultural. Accelerar aquests aprenentatges els possibilitarà la comunicació, el
seguiment dels aprenentatges escolars i una adaptació més eficaç.
Es fa necessari posar a l’abast del professorat que atén aquest alumnat unes
bases comunes en la descripció dels objectius, els continguts i l’avaluació dels
nivells a assolir seguint les directrius donades en el Marc europeu comú de
referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües. És a
dir, allò que han d’aprendre a fer els aprenents de català com a L2 a l’hora de
comunicar-se i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser
capaços d’actuar de manera efectiva.
Cal entendre aquest treball com un marc referencial que ha de permetre als
docents i a aquells que dissenyen cursos i llibres de text (sense detriment del
seu criteri i creativitat) trobar representats els aspectes importants de l’ús de la
llengua i de la competència que s’han de tenir presents per a cada nivell.
Per determinar els nivells s’ha partit del treball realitzat en el Consell d’Europa
Common European framework of reference for languages: learning, teaching,
assessment (2001).

Aquests 6 nivells comuns de referència proposats pel Consell d’Europa són:
A1: Inicial usuari bàsic
A2: Bàsic usuari bàsic
B1: Llindar usuari independent
B2: Avançat usuari independent
C1: Domini funcional efectiu usuari experimentat
C2: Domini usuari experimentat
El nivell més baix dels graus de competència lingüística és l’A1: NIVELL
INICIAL. És el punt en què l’aprenent aconsegueix un mínim de competència
per interactuar de manera simple.
1 Per tal de fer més àgil la lectura al llarg de tot el treball s’ha obviat la duplicació de gènere.
Així doncs, per exemple, quan es parla dels alumnes cal entendre que ens referim als alumnes
i a les alumnes.
2 Alumnes nouvinguts: alumnes incorporats al Sistema Educatiu de Catalunya a partir dels 8
anys.

A1: NIVELL INICIAL
3
Així doncs, l’objectiu d’aquest treball és determinar per al Nivell Inicial quin és el
grau de competència mínima per aconseguir una comunicació de subsistència i
a partir d’aquí avançar en el coneixement de la llengua.
Els aprenents d’aquest nivell han de poder actuar en situacions quotidianes tot i
que, en trobar-se en un nivell de competència inicial, dependran força de frases
memoritzades. Així mateix han de ser capaços d’utilitzar estratègies verbals i
no verbals per poder actuar en situacions poc previsibles. Caldrà, però, la
col·laboració dels interlocutors, que sovint hauran de vetllar per comunicar-se
amb una pronunciació acurada i repetir allò que faci falta.
Els destinataris
Els destinataris del nivell Inicial són escolars de més de 8 anys que
desconeixen la llengua catalana.
La casuística presentada per aquests alumnes és molt amplia: són de
procedència lingüística diversa (llengües romàniques i no romàniques); amb un
contacte amb el català, fora de l’àmbit escolar, que varia notablement en funció
de la zona on resideixen; amb un perfil absolutament heterogeni, tant pel que fa
als referents culturals com als aprenentatges.
Especialment pel que fa a la llengua escrita:

poden haver estat o no escolaritzats

poden llegir i escriure en una llengua alfabètica o no alfabètica (ex. xinès)

poden conèixer l’alfabet llatí o no conèixer-lo

poden conèixer una llengua romànica o no conèixer-la
Per tant, els mètodes d’ensenyament i la durada dels cursos variaran segons
les característiques, aptituds, motivacions, necessitats i l’experiència escolar
dels aprenents, així com l’empatia que es creï entre l’alumne i l’ensenyant, els
recursos de què disposi aquest i la major o menor presència del català a
l’entorn de l’alumne per poder interactuar i donar sentit a l’aprenentatge de la
nova llengua.
Els objectius
S’apuntaran en aquest apartat els objectius generals i específics que permeten
seleccionar els elements lingüístics més bàsics i concrets, així com l’ús previst
de la llengua en tasques comunicatives fonamentals.
A1: NIVELL INICIAL
4
Els temes
Els temes per a aquest Nivell Inicial de català han sigut seleccionats a partir
dels tractats en el Nivell Llindar per a escolars de 8 a 14 anys. Són els
següents:
1. Identificació personal
2. Ensenyament i educació
3. Domini de la llengua
4. Relacions familiars
5. Estats físics i anímics d’una persona
6. Menjar i beure
7. Rutines diàries
8. Temps lliure i entreteniments
9. Habitatge i llocs de residència
10. Compres
11. Viatges i trasllats
S’han triat aquells temes que d’alguna manera poden proporcionar a l’alumne
que acaba d’arribar i que no té competència en llengua catalana més ajuts per
poder-se situar en el seu entorn immediat.
L’organització dels temes a cadascun dels nivells serà recurrent. Dit d’una altra
manera, el contingut dels temes del Nivell Inicial, en general, serà breu,
escollint aquelles estructures més bàsiques o elementals a fi que l’aprenent
pugui treure un rendiment immediat per comunicar-se en l’entorn més proper.
Un cop assolit el Nivell Inicial els temes es reprendran novament i exigiran una
major producció lingüística en el nivell Bàsic i encara més en el Nivell Llindar.
Conseqüentment, s’han potenciat en primera instància aquells temes que
permetran a l’alumne una més ràpida comunicació: identificació personal per
poder donar informació d’ell mateix i demanar informació de les altres persones
que conegui; ensenyament i educació, que configuren l’entorn més proper i
habitual on s’haurà d’adaptar; i domini de la llengua perquè ben aviat disposi de
l’eina que li permeti avançar en l'àmbit lingüístic del català de forma autònoma.
La numeració dels temes s’ha establert només a efectes d’organització del
material. En cap moment indica un ordre de treball de cara als alumnes.
Aquest ordre l’haurien de marcar, per un costat, els mateixos alumnes segons
els seus interessos i motivacions, i, per l’altre, l’ensenyant segons allò que
consideri que pot resultar més profitós de conèixer a l'alumne en cada moment.
Així es procurarà anticipar fets escolars que poden ser desconeguts pels
alumnes (festes, sortides, vacunes, etc.) o esdeveniments socials de l’entorn, a
fi d’ajudar-los a trobar-hi significat i facilitar-los-hi l’adaptació.
A1: NIVELL INICIAL
5
L’estructura
Les onze unitats s’inicien amb el nom del tema.
A continuació, en el Context, s’especifica (a partir de perífrasis del tipus HAVER
DE+ INFINITIU) allò que es pretén que sàpiga fer l’aprenent pel que fa a cada
tema.
La capacitat comunicativa en català dels alumnes en aquest primer moment és
molt limitada, i es pretén, doncs, que es pugui comunicar en situacions
quotidianes si més no a partir de frases fixades en cadascun dels temes
treballats. Per aquest motiu no es donarà prioritat, com en el Nivell Bàsic, a
funcions i nocions generals sinó que aquestes es trobaran barrejades amb els
temes i quedaran incloses en una tasca o situació particular.
En aquest Nivell inicial s’han desenvolupat especialment els aspectes referents
a la comprensió i expressió orals i a la comprensió lectora.
Comprensió oral
Aquest punt pretén recollir allò que l’alumne ha de saber fer respecte a la
comprensió oral de cada un dels temes proposats.
En general es tracta que l’alumne sigui capaç d’entendre quan es dirigeixen a
ell personalment, tant si li demanen alguna cosa com si li donen informació, i
quan altres persones del seu entorn intercanvien informació sobre el tema
tractat.
Expressió oral - Funcions i exponents
S’especifiquen, per un costat, aquelles funcions que han semblat apropiades
per a aquest moment inicial. Es concreten a través de la forma HAVER DE +
INFINITIU. L’alumne ha de saber preguntar i dir; ha de saber descriure; ha de
saber identificar; ha de saber anomenar, etc. Per un altre costat, i en lletra
cursiva, s’expliciten els exponents corresponents. És fàcil adonar-se que en
molts casos es tracta d’unitats simples del llenguatge els components del qual
no es poden separar. Així doncs l’alumne haurà de reproduir frases
memoritzades.
Comprensió lectora i expressió escrita
Ja s’ha comentat anteriorment que la relació de l’alumnat amb la llengua escrita
pot ser molt diversa: des d’alumnes sense hàbits escolars que provenen d’un
país amb una llengua àgrafa fins a alumnes ben escolaritzats i competents en
llengua castellana. Per aquesta raó, en el Nivell Inicial no es desenvolupen els
aspectes que fan referència a l’expressió escrita.
A1: NIVELL INICIAL
6
Vocabulari
Per a cada tema es pot trobar un breu recull referencial del repertori lexical i
gramatical bàsic. El professor haurà de triar el lèxic més utilitzat segons l’edat i
l’entorn dels alumnes, així com de presentar ben aviat allò que és propi del país
per tal de facilitar la comunicació.
També s’haurà de tenir en compte d’adaptar el lèxic a la variant lingüística de
cada territori. Per exemple: nens/xiquets; aviat/prompte; pugui/puga.
De tota manera cal dir que en aquest nivell de competència inicial l’aprenent
dependrà força de frases memoritzades. És per això que les funcions i nocions
generals queden incloses dins d’una tasca o situació particular. Per tant no es
dedicarà molt temps a aprofundir i a ampliar el repertori lexical de l’alumne, i
s’esperarà que assoleixi un major domini en estadis posteriors.
Per agilitar l’exemplificació de les formes lingüístiques s’han usat algunes
abreviacions:
- / / una paraula entre barres indica que s’hi consideren les variacions
morfològiques pròpies de fenòmens de flexió gramatical i de derivació. Per
exemple: /mestre/ indica el mestre i la mestra.
- .../... una barra entre punts suspensius indica que es tracta d’un paradigma
obert que inclou més paraules o expressions que les consignades, en funció de
les necessitats lingüístiques del alumnes.
Una paraula amb un número entre parèntesis indica que es repeteix en els
temes indicats.
Les accions es presenten en infinitiu, però s’utilitzaran només les formes
verbals relacionades amb els exponents.
Coneixement sociocultural
Tenint en compte que l’objectiu que ens proposem amb l’alumne d’IT és que
ben aviat pugui actuar i comunicar-se amb l’entorn immediat, haurem de
preveure quin nou coneixement de la vida social necessitarà adquirir. Amb
aquesta intenció, al final de cada tema s’especifiquen alguns trets distintius i
característics de la nostra societat, que s’aniran ampliant en la mesura que
creixin les seves necessitats.
Aspectes de la competència social com les convencions socials, el llenguatge
corporal, relacions interpersonals, etc. es poden associar amb un o un altre
tema, tenint en compte que els temes s’han triat preveient que cobreixin les
diverses situacions socials en què un parlant es troba cada dia.
Es pretén que el coneixement, la consciència i la comprensió de les relacions
entre el “món de la societat de procedència” i el “món de la societat de destí”
l’acondueixin ràpidament a una presa de consciència intercultural.
A1: NIVELL INICIAL
7
2. OBJECTIUS
A1: NIVELL INICIAL
8
En aquest apartat es tracta d’establir què és el que els alumnes hauran de ser
capaços de fer en relació amb les habilitats lingüístiques de comprensió oral i
expressió oral.
Objectius generals:
Els alumnes del Nivell Inicial hauran de ser capaços de:

comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt
senzilles que permetin satisfer les primeres necessitats

presentar-se i presentar una tercera persona

demanar i donar informació sobre ell mateix (on viu, etc.), gent que coneix i
coses que té

interactuar de manera senzilla
Objectius específics:
Comprensió oral
Els alumnes hauran de ser capaços de:

reconèixer paraules usuals (tant aquelles que anomenen objectes o
conceptes ja prèviament coneguts per ells com les que anomenen objectes
o conceptes que els resulten nous però que els comencen a resultar
familiars)

reconèixer expressions molt bàsiques sobre temes de l’entorn immediat
Expressió oral
Els alumnes hauran de ser capaços de:

utilitzar un repertori bàsic de paraules, expressions i frases senzilles
relacionades amb detalls personals, per descriure el lloc on viuen, les
persones que coneixen...
Interacció oral
Els alumnes hauran de ser capaços de:

formular i respondre preguntes senzilles sobre temes quotidians o
relacionats amb l’entorn i les necessitats immediates

comunicar-se de manera senzilla (en el benentès que l’interlocutor parlarà a
poc a poc, repetirà si cal i ajudarà a formular allò que l’aprenent vol
comunicar)
A1: NIVELL INICIAL
9
3. CONTINGUTS
A1: NIVELL INICIAL
10
3.1 IDENTIFICACIÓ PERSONAL (TEMA 1)
Context

L’aprenent HA DE SABER DONAR INFORMACIÓ personal sobre la seva
identitat i DEMANAR la dels altres.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 PREGUNTAR I DIR el nom i el
cognom.
Com et dius?
El meu nom és Basit Ali.
2 LLETREJAR el seu nom. B-A-S-I-T
3 PREGUNTAR I DIR l'edat d’algú. Quants anys tens?
Tinc 10 anys.
4 MARCAR la distinció de sexe en
referir-se a algú.
Aquest nen és alt.
5 PREGUNTAR I DIR el nom de la
població i del país on ha nascut o
on ha viscut anteriorment una
persona.
D’on ets? On vas néixer?
Sóc de Bangla Desh.
6 PREGUNTAR I DIR el carrer, el pis
i la població i el país on viu algú.
On vius?
Visc al carrer Gran, número 22, 2n 2a
7 PREGUNTAR I DIR el número de
telèfon.
Quin és el teu número de telèfon?
El meu número de telèfon és el
932 345 678
8 PREGUNTAR I DIR el curs que fa
o els estudis que ha realitzat.
Quin curs fas?
Faig quart o vaig a tercer.
Hi vaig anar dos cursos.
9 DIR el temps que fa que ha arribat. Fa 1 any que he arribat.
10 DESCRIURE I IDENTIFICAR algú
pel físic.
La senyoreta és rossa, baixa i té els
ulls blaus.
11 DESCRIURE I RECONÈIXER el
vestuari més usual.
En Josep porta una samarreta blava.
A1: NIVELL INICIAL
11
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que els altres
li demanen sobre ell mateix.
On vas néixer?
2 ENTENDRE la informació que els altres
s'intercanvien sobre el tema anterior.
És del Marroc i té 10 anys.
VOCABULARI
El nom de
les lletres
de l’alfabet
a-be-cede…
Números cardinals
un/a
dos/dues
tres...
Números ordinals
primer,
quart...
Països d’origen
Marroc
Equador...
Ciutats Barcelona,
Tànger...
Peces de vestir
samarreta
jersei
pantalons
faldilla
jaqueta
mitjons
sabates
…/…
Termes associats
nom
cognom
anys
carrer
població
telèfon
escola
curs
Accions
arribar (11)
dir-se
portar (11)
ser (9)
tenir (5)
vestir (7)
viure (4,8)
Adjectius qualificatius
/alt, baix,
prim, gras/
/petit, jove
gran, vell/
/maco/
/simpàtic…/
Sexe
nen, nena
noi, noia
home, dona
A1: NIVELL INICIAL
12
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. Aquí diem el nom -generalment només un- i a continuació el cognom del
pare, i finalment el cognom de la mare.
2. Generalment aquí la gent quan es saluda ho fa encaixant les mans dretes i
estrenyent-les lleugerament.
3. Entre els joves també és molt habitual fer xocar les mans amb els palmells
oberts.
4. També, quan hi ha confiança, se solen fer dos petons a les galtes,
començant per les respectives dretes.
5. Un adult pot tocar el cap d’un nen de forma carinyosa.
6. Se sol tractar de vostè les persones d’una certa edat amb les quals no tenim
una especial confiança i es tuteja els companys i les persones que
coneixem molt bé.
A1: NIVELL INICIAL
13
3.2 ENSENYAMENT I EDUCACIÓ (TEMA 2)
Context

L’aprenent HA DE SABER DONAR RESPOSTA a les situacions més
freqüents relacionades amb l’ensenyament.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DEMANAR I DIR el nom del centre
educatiu.
A quina escola vas?
Vaig a l'escola Collaso i Gil.
2 DEMANAR I DIR a quin carrer i a
quin número.
A quin carrer és la teva escola?
L’escola és al carrer Sant Pau núm.
101.
3 DEMANAR I DIR les dependències
que té el centre.
A la teva escola hi ha menjador?
A la meva escola hi ha aula
d’informàtica, aula de música…
4 DEMANAR I DIR les persones que
formen part del centre.
A l’escola hi ha el director, el professor d’informàtica, el conserge,
la cuinera…
5 DEMANAR I DIR com es diu el
mestre/a.
Com es diu el mestre d’informàtica?
El meu mestre es diu Esteve.
6 DEMANAR I DIR les matèries i les activitats que fan al centre.
Quines classes tens avui?
Tinc català, plàstica i matemàtiques.
7 DEMANAR I DIR com està distribuït l’espai a l’aula.
A la classe tenim una pissarra, dos
armaris, moltes taules i cadires…
8 SALUDAR els altres companys de
la classe i ACOMIADAR-SE.
Hola, a tothom!
Adéu!
9 DEMANAR per un número de
pàgina.
Quina pàgina ha dit?
10 DEMANAR que li deixin alguna
cosa.
Em deixes el llapis?
11 RESPONDRE a la pregunta anterior.
Sí, aquí el tens!
A1: NIVELL INICIAL
14
12 AGRAIR Gràcies! Perfecte!
13 DEMANAR per anar al lavabo. Puc anar al lavabo?
14 DEMANAR i DIR on és alguna
cosa.
On és el diccionari?
És dins del calaix.
15 DEMANAR I DIR on hi ha alguna
dependència.
On és la biblioteca?
Al costat del despatx.
16 DEMANAR I DIR com es va a
algun lloc.
Com puc anar al menjador?
Puja al primer pis i tomba a
l’esquerra.
17 DIR que ja s’ha acabat una feina. Ja estic.
18 DISCULPAR-SE Perdó.
19 DEMANAR per entrar Puc passar?
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE les respostes a les preguntes
anteriors relacionades amb el tema de
l’educació i l’ensenyament.
Tenim matemàtiques i música.
Per què serveix la paperera?
2 ENTENDRE quan li fan les preguntes
relacionades amb l’entorn escolar.
On és el pati?
De qui és aquesta carpeta?
Qui ha trobat el meu llapis?
3 SEGUIR instruccions orals molt senzilles. Quan acabis, agafa un llibre.
VOCABULARI
Centre
escolar
escola
Institut
Lloc o
dependències
del centre
classe/aula
pati
lavabos
gimnàs
menjador
biblioteca
laboratori
.../...
Personal /alumne/
/mestre/
/professor/
conserge
/director/
.../.....
A1: NIVELL INICIAL
15
Assignatures
Salutacions
llengua
castellà
matemàtiques
anglès
música
…/…
hola, adéu
bon dia
bona tarda
Objectes
de l’aula
taula
cadira
pissarra
armaris
prestatges
cartellera
calaix
llum
finestra
penjadors
…/…
Material
escolar
(10)
llapis
goma
bolígraf
carpeta
llibreta
llibre
pàgina
atlas
diccionari
disquet
cartera
.../...
Situacionals aquí
allà
al costat
entre
davant
darrere
dalt
baix
dintre
fora
…/…
Accions acabar
aprendre
barallar-se
callar
començar
comptar
deixar
entrar
escoltar (8)
escriure (8)
estudiar
jugar (7,8)
llegir (8)
obrir
parlar (3)
poder
renyar
saludar
servir
seure
sortir (7, 8, 11)
tancar
trobar
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. El sistema educatiu català consta de 6 cursos a Primària i de 4 a
Secundària.
2. L’ensenyament és obligatori per a nois i noies.
3. Totes les matèries són obligatòries (educació física, la música... també).
4. Cal informar al centre de les absències (trucar a l’escola, que avisi un
germà, veí...).
5. Es fan sortides pedagògiques fora del centre educatiu.
6. El centre ofereix determinats serveis (extraescolars, ...).
A1: NIVELL INICIAL
16
3.3 DOMINI DE LA LLENGUA (TEMA 3)
Context

L’aprenent HA DE SABER DONAR RESPOSTA a les situacions més
freqüents relacionades amb la llengua.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DEMANAR el significat d’una
paraula.
Què vol dir pèsol?
2 DEMANAR com es diu alguna cosa
en català.
Com es diu “guisante” en català?
3 DIR que no ho entén. No ho entenc.
4 DEMANAR que parlin més a poc a
poc.
Una mica més a poc a poc, sisplau.
5 DEMANAR que li ho repeteixin. M’ho pots tornar a dir, sisplau?
6 DEMANAR que li ho tradueixin. M’ho pots dir en espanyol, sisplau?
7 DEMANAR com es pronuncia una
paraula.
Com es pronuncia això en català?
8 DEMANAR que alguna cosa li sigui
lletrejada.
Com s’escriu llibre, sisplau?
9 UTILITZAR en contextos apropiats
. Determinants
. articles
. demostratius
. possessius
.quantificadors
. Adjectius qualificatius
. Pronoms personals
. Interrogatius
.el, la, els, les, un, una, uns, unes
. /aquest/
. /meu/ /seu/
. /molt/ /bastant/ /poc/ /cap/ /tot/
/groc, blau, verd, vermell/…/…
/gran, petit, mitjà…/
/quadrat, rodó…/
. jo, tu, /ell/…/…
. com?, quan?, quant?, què?, qui?,
quin?, on?, per què?
A1: NIVELL INICIAL
17
. Adverbis i locucions adverbials:
. situacionals (2,9)
. temporals (6,7)
. verbs d’ús constant
. dalt, baix, davant, darrere, dins, fora
. avui, ahir, demà, matí, tarda,
abans, després
. ser, estar, haver, tenir, voler i poder
10 UTILITZAR els verbs relacionats
amb el domini de la llengua.
. entendre, parlar, preguntar,
contestar, saber, dir, repetir
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE les preguntes que li fan els
altres del tema del domini de la llengua.
Saps què has de fer?
Has entès què t’he dit?
2 ENTENDRE les respostes a les preguntes
que ell faci sobre el tema del domini de la
llengua.
3 ENTENDRE aquelles preguntes i afirmacions
del tema del domini de la llengua quan les
fan altres persones.
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. La distància entre els parlants pot variar i ser més propera o distant segons
les cultures dels interlocutors.
2. En una conversa no s’acostumen a deixar llargs silencis.
A1: NIVELL INICIAL
18
3.4 RELACIONS FAMILIARS (TEMA 4)
Context

L’aprenent HA DE SABER DEMANAR I DONAR informació sobre la situació
familiar: components de la família, grau de relació amb cada un d’ells, nom,
edat, en què treballen, etc.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 IDENTIFICAR algú pel parentiu
amb una altra persona
És el pare o és la seva mare…
2 DEMANAR I DIR els components
de la família: la relació, el nom,
l’edat i el que fan…
A casa som 5. Tinc 2 germans més
grans. Aquest és en Tarek que té 13
anys i va a l’ESO…
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE el que els altres li demanen. Quantes persones viviu a casa
teva?
2 ENTENDRE la informació que els altres
intercanvien sobre el tema.
VOCABULARI
Família pare / mare
/fill/
/germà/
home/dona
/cosí/
/avi/
oncle
tia
Ocupació /cambrer/
repartidor de...
paleta
/professor/
Nocions de
quantitat
més que
menys que
tant com
igual que
molts
cap
A1: NIVELL INICIAL
19
Accions treballar (7)
tenir negoci
de…
vendre
estudiar (2)
conduir
viure (1, 8)
.../...
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. La gent jove es tuteja.
2. Fer petons i abraçar-se és una forma corrent d’expressar familiaritat entre
persones de la mateixa família i els amics propers.
3. El nucli familiar no està compost sempre dels mateixos membres. Pot variar
segons les circumstàncies i la cultura d’origen.
A1: NIVELL INICIAL
20
3.5 ESTATS FÍSICS I ANÍMICS D’UNA
PERSONA (TEMA 5)
Context

L’aprenent HA DE SABER DONAR RESPOSTA als temes més freqüents
relacionats amb la salut personal.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DIR com es troba i DEMANAR als
altres com es troben.
Avui em trobo molt bé.
Com estàs?
Estic cansada.
Tinc fred.
2 INDICAR la localització d’una
malaltia o d’una molèstia física.
Tinc mal de cap.
M’ha sortit un gra a la panxa.
3 DEMANAR ajuda. Vull anar a casa, no em trobo bé.
4 DEMANAR I DONAR informació
sobre les sensacions i els estats
d’ànim.
Per què plores?
5 DONAR I ENTENDRE explicacions
o instruccions que impliquin
moviments del cos.
Seu!
Salta!
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE preguntes relacionades amb
la seva salut.
Et fa mal aquí?
2 ENTENDRE indicacions del metge. T’has de quedar al llit.
A1: NIVELL INICIAL
21
VOCABULARI
Parts
del cos
cos
cap
ull
nas
boca
orella
coll
panxa
esquena
braç
.../...
Malalties,
molèsties físiques
i estats d’ànim
cop
gra
pelada
grip
constipat
tos
/malalt/
/ferit/
/bo/
/cansat/
/trist/
/content/
/enfadat/
Àmbit
sanitari
metge
infermera
hospital
ambulatori
farmàcia
pastilla
xarop
vacuna
Higiene sabó
pasta de dents
raspall de dents
tovallola
paper higiènic
mocador
Accions estar cansat
estar…
fer mal…
tenir por
tenir…(1)
trobar-se…
caure
curar
descansar
escoltar (2, 8)
mirar (8)
pensar
plorar
quedar-se
rentar-se
riure
tocar
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. S’ha de tenir cura de la higiene personal (rentar-se les mans abans de
menjar, rentar i desinfectar una ferida).
2. El comportament social més correcte a l’hora d’esternudar, tossir, mocarse…
3. Alguns comportaments habituals en altres cultures no són gens acceptats
aquí (per exemple, escopir).
4. Cal tenir posades les vacunes.
5. Alguns serveis s’identifiquen amb logotips: hospital, farmàcia, lavabos…
A1: NIVELL INICIAL
22
3.6 MENJAR I BEURE (TEMA 6)
Context

L’aprenent S’HA DE PODER REFERIR a allò que menja i beu normalment,
on fa cada àpat i el que sol menjar.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 PARLAR sobre el tipus de menjar
que pren normalment o que li
agrada més.
No menjo porc, no m’agrada.
Menjo molt arròs.
2 PARLAR sobre el que sol menjar
en cada àpat i a on.
Per esmorzar bec un got de llet
amb...
Dino a l’escola.
Bereno al casal, menjo pa amb
xocolata.
Sopo a casa...
3 DEMANAR alguna cosa per menjar
i/o beure
Vull una truita sisplau.
Vull un suc de taronja.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que els altres li
donen o li demanen sobre el tema.
2 ENTENDRE la informació que els altres
intercanvien sobre el tema.
Dines a casa o a l’escola?
Jo vaig a dinar a casa.
A1: NIVELL INICIAL
23
VOCABULARI
Aliments beguda
aigua
llet
suc
pa
entrepà
sopa
carn
peix
ous
verdura
fruita
postres
sal
sucre
.../...
Accions esmorzar (7)
dinar (7)
berenar (7)
sopar (7)
menjar
beure
mastegar
empassar
agradar (8)
voler
tenir…
Sensacions relacionades
amb el menjar i beure
set
gana
/bo/
/dolent/
/calent/
/fred/
/picant/
/cru/
/cuit/
/dolç/
/salat/
Horaris
(7)
matí
migdia
tarda
nit
Estris plat
got
cullera
ganivet
forquilla
tovalló
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE CONÈIXER:
1. Els horaris més habituals dels diferents àpats.
2. Els costums relatius a cadascun dels àpats (tipus d’esmorzar, idea de
“primer plat”, “segon plat” i "postres", etc.).
A1: NIVELL INICIAL
24
3.7 RUTINES DIÀRIES (TEMA 7)
Context

L’aprenent HA DE SER CAPAÇ de DEMANAR I DONAR INFORMACIÓ
sobre les accions quotidianes.
EXPRESSIÓ ORAL
L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 PREGUNTAR I DIR el dia de la
setmana, del mes i l’hora.
Quina hora és?
Avui és dimarts?
2 PREGUNTAR I DIR el temps que
fa.
Avui fa sol.
3 PREGUNTAR I DIR quan es lleva i
quan se’n va a dormir, a quines
hores menja o quan va a l’escola o
al casal....
A quina hora et lleves?
Me’n vaig al llit a les nou.
A vegades dino a casa l’àvia.
Els dissabtes i diumenges no vaig a
l’escola.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que li donen o li
demanen sobre el tema.
Cada dia vas al casal?
2 ENTENDRE les preguntes i la informació
que altres persones intercanvien sobre
accions quotidianes.
A1: NIVELL INICIAL
25
VOCABULARI
Mesura del
temps
(3,6,7)
hora
quart
minut
avui
ahir
demà
matí (6)
migdia (6) tarda
(6)
nit (6)
dia
setmana
mes
any
nom dels dies
de la setmana
nom dels mesos
de l’any
nom de les
estacions
nom de les
hores
Accions
quotidianes
anar a …(7,11)
cordar
descordar
despertar-se
despullar-se
dormir
fer deures
fer …
jugar
llevar-se
mirar
pentinar-se
posar (10)
recollir
rentar-se (5)
sortir…(2,8,11)
treballar (4)
treure
vestir-se (1)
esmorzar (7)
dinar (7)
berenar (7)
sopar (7)
Freqüència
i puntualitat
mai
sovint
a vegades
moltes
vegades
sempre
cada dia
primer
abans
després
durant
puntual
d’hora
tard
Temps
atmosfèric
plou
fa…sol, vent, fred, calor…
hi ha núvols
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER QUE:
1. Els horaris d’entrada i sortida de l’escola són fixos.
2. Els horaris s’han de complir amb exactitud .
3. És important conèixer l’horari de l’aula (quan cal portar un llibre o el
xandall).
4. És important utilitzar l’agenda.
A1: NIVELL INICIAL
26
3.8 TEMPS LLIURE I ENTRETENIMENTS
(TEMA 8)
Context

L’aprenent HA DE SER CAPAÇ de DIR allò que fa durant el temps lliure.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 PREGUNTAR I DIR quins són els
seus interessos.
M’agrada anar amb bicicleta.
2 EXPRESSAR I DEMANAR
PREFERÈNCIES sobre afeccions
(esports, grups musicals…).
T’agrada anar a la piscina?
A mi el grup musical que més
m’agrada és el...
3 INTERCANVIAR informació sobre
la celebració d’una festa.
A la festa d’aniversari del meu germà
van venir molts amics.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que els altres li
donen o li demanen sobre el tema.
El concert és dimarts 26 de
maig a les 6.
2 ENTENDRE la informació que els altres
intercanvien sobre el tema.
A1: NIVELL INICIAL
27
VOCABULARI
Activitats de
temps lliure
jugar (2,7)
fer esport
sortir amb amics
anar al cinema
anar… (7;11)
anar d’excursió
passejar
comprar (10,11)
dibuixar
pintar
escriure (2)
xatejar
llegir
mirar la TV
escoltar música
fer col·leccions
ballar
a pilota .../...
amb els amics
a la placeta
anar amb bicicleta
nedar (o anar a la
piscina)
jugar a futbol .../...
a la muntanya
a la platja
amb la .....(mare)
a la gran superfície
una carta
un conte
a casa
al cibercafé
llibres
contes
revistes
una pel·lícula
un DVD
un CD
la ràdio
cassets
un concert
Termes
associats
agradar (6)
no agradar
festa
aniversari
/amics/
A1: NIVELL INICIAL
28
cantar
xutar
córrer (11)
perdre (2)
guanyar
.../...
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER:
1. Les activitats de temps lliure que s’associen a les estacions (nedar a l’estiu;
anar a la muntanya a l’hivern…) o en èpoques de vacances.
A1: NIVELL INICIAL
29
3.9 HABITATGE I LLOCS DE RESIDÈNCIA
(TEMA 9)
Context

L’aprenent HA DE SABER DIR les característiques del seu habitatge i lloc
de residència.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DIR on viu. Visc a Martorell.
Vivim en un pis de la Plaça de la Pau,
al número 3, 2n 1a. El districte postal
és el 08960.
2 DIR alguna cosa sobre casa seva:
habitacions, mobiliari, estris de
casa, petits electrodomèstics.
El pis on visc és molt petit. Té dues
habitacions. No té ascensor ni
calefacció…
3 PREGUNTAR I DIR on viu algú,
donar indicacions per anar- hi.
Viu en un poble a prop de la ciutat.
Casa seva és al costat de l’estació.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que els altres li
donen o li demanen sobre el tema.
On és casa teva?
Vius a prop de l’escola?
2 ENTENDRE la informació que els altres
intercanvien sobre el tema.
A1: NIVELL INICIAL
30
VOCABULARI
Situació de
l’habitatge
(2,3,9)
Accions
ciutat
poble
barri
carrer
davant
darrere
a prop
al costat
lluny
entre
haver (2)
ser (1)
estar
viure (1,4)
Descripció
d’un habitatge
(5)
casa
pis
pensió
habitació
menjador
cuina
bany
lavabo
vàter
entrada
passadís
escala
ascensor
sostre
terra
finestra
balcó
paret
teulada
porta
timbre
calefacció
/nou / /vell /
/gran/ /petit/
Mobiliari, estris
de casa i petits
electrodomèstics
taula (2)
cadires (2)
sofà
televisió
llum
llit
armari
manta
nevera
pot
paella
estufa
…/…
Entorn
físic
mar
muntanya
camp
arbre
planta
flor
gat
gos
conill
…/…
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER:
1. Com es saluda els veïns.
2. Es pot saludar un desconegut, però mantenint la distància.
A1: NIVELL INICIAL
31
3.10 COMPRES (TEMA 10)
Context

L’aprenent HA DE SABER COMPRAR els objectes de consum quotidià.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DIR què vol. Vull un bolígraf vermell.
2 DIR quantes coses vol comprar. Vull dues llibretes.
3 DEMANAR el preu. Quant val això?
4 DEMANAR I DIR el lloc més
adequat per comprar un producte o
article determinat.
On puc comprar les carpetes?
On venen els llibres de text?
5 DEMANAR I DONAR tanda. Qui és l’últim?
Sóc jo.
Agafa el número a aquella màquina.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE les respostes sobre el tema
de les compres.
A la papereria del costat de
l’escola.
2 ENTENDRE preguntes sobre la manera
de pagar.
Tens 2 euros?
A1: NIVELL INICIAL
32
VOCABULARI
Nom dels
comestibles més
usuals (11)
Nom dels objectes
de papereria més
usuals (2)
Nom d’objectes
que solen comprar
els alumnes
d’aquestes edats
(9)
entrepà
pasta
suc de fruita
aigua
.../...
llapis
goma
maquineta
regle
cartera
.../...
CD
disquets
revistes
gelats
caramels
.../...
Embalatge
Material
llauna / pot
paquet
ampolla
capsa
bossa
plàstic
fusta
metall
Accions agafar
cobrar
comprar (8,11)
donar
esperar
pagar
posar (7)
valer
voler
Establiments botiga
supermercat
forn
carnisseria
peixateria
Termes
associats
euros
monedes
bitllet
diners
moneder
/tancat/
/obert/
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. Hi ha diferents tipus de comerços: grans superfícies, supermercats,
mercats, botigues de barri (forn, carnisseria, queviures...).
2. En una botiga s’ha de demanar torn i esperar fent cua.
3. Hi ha comerços que tenen màquines expenedores dels números per la
tanda.
4. A Catalunya no es regateja.
A1: NIVELL INICIAL
33
3.11 VIATGES I TRASLLATS (TEMA 11)
Context

L’aprenent HA DE SABER DONAR RESPOSTA a alguna de les situacions
quotidianes quan utilitza transport públic.
EXPRESSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
Funcions Exponents
1 DEMANAR com es va a un lloc. Com es va a Vallcarca?
2 COMPRAR bitllets. Un bitllet d’anada i tornada a Terrassa,
sisplau.
3 DEMANAR el preu del bitllet. Quant és?
4 PREGUNTAR a quina hora surt i a
quina hora arriba.
A quina hora arriba l’autobús?
5 INTERCANVIAR informació sobre la
preparació d’una sortida o d’una
excursió (motxilla, nom del lloc,
autocar, tren,…).
Cal portar el dinar, el sopar, un sac de
dormir…
Anirem amb tren a Vacarisses.
COMPRENSIÓ ORAL

L’aprenent HA DE SABER:
1 ENTENDRE la informació que els altres li
demanen sobre el tema.
A quina hora arriba el tren?
2 ENTENDRE la informació que els altres
intercanvien sobre el tema.
A1: NIVELL INICIAL
34
VOCABULARI
Tipus de
sortides
visita
excursió
colònies
campament
viatge
Mitjans de
transport
tren
autocar
metro
autobús
avió
cotxe
moto
bicicleta
Termes
associats
estació
bitllet
preu
horaris
parada
sortida
arribada
maleta
motxilla
bossa
Vies de
comunicació
camí
carretera
autopista
via
Accions anar (7,8)
arribar (1)
baixar
caminar
córrer (8)
marxar
portar (1)
pujar
tornar
venir
viatjar
CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL

L’aprenent HA DE SABER que:
1. Hi ha estacions en què els bitllets es dispensen a les màquines.
2. El preu dels bitllets de metro depèn de la zona per on vulguis circular. No
cal dir el lloc on vas a l'hora de comprar el bitllet.
3. Hi ha estacions en què per sortir al carrer cal passar el bitllet per les
barreres de control.
A1: NIVELL INICIAL


4. BIBLIOGRAFIA
A1: NIVELL INICIAL


BELART, M.; RANCÉ, L. Nivell Llindar per a escolars de 8 a 14 anys.
Barcelona: Departament d’Ensenyament, 1995

Consell d’Europa. Consell per a la cooperació cultural Comitè d’educació.
Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar,
avaluar. Generalitat de Catalunya, Govern d’Andorra, i Conselleria
d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, 2003

FORTIANA, B.; MARTÍNEZ, A. Català Inicial. Barcelona: Departament de
Cultura, 2001

REYZABAL, M. V. Programación de español como segunda lengua.
Educación primaria. Comunidad de Madrid: Consejería de educación, 2002
A1: NIVELL INICIAL

La llengua des d'una perspectiva tranversal

LA LLENGUA DES D’UNA PERSPECTIVA TRANSVERSAL

SELECCIÓ DE LA VIDEOTECA
http://www.xtec.net/videoteca/
Octubre 2006

La present selecció és un recull de vídeos disponibles a la Videoteca de l’XTEC que tenen com a eix central el treball amb l’àrea de llengua.


GUST PER LA LECTURA

· Qui és l'assassí? (Escola Gravi de Barcelona)

Durada: 8'36"
Resum: La lectura de novel·les negres, el contacte directe amb el seu autor i la creació de novel·les és un magnífic procediment per organitzar un crèdit amb l'objectiu de potenciar el gust per la lectura. Així treballen els alumnes de tercer d'ESO de les Escoles Gravi de Barcelona.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana (Professorat ESO); Crèdits d'Educació Secundària (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [1998]


US DE LA LLENGUA

· Apadrinament lector (CEIP Juan Ramón Jiménez)

Durada: 7'27"
Resum: Pràctiques docents que està fent la Subdirecció General de Llengua i Cohesió social. En aquest cas, al CEIP Juan Ramón Jiménez de Martorell.
Llengua: català
Tema i destinataris: Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat EP); Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat ESO); Llengua catalana (Professorat ESO); Integració escolar (Comunitat educativa); Tutoria (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2005

· Assemblea de classe (CEIP Sant Miquel)

Durada: 8'11"
Resum: Pràctiques docents LIC al CEIP Sant Miquel de Cornellà de Llobregat.
Llengua: català
Tema i destinataris: Integració escolar (Comunitat educativa); Llengua catalana (Professorat ESO); Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat ESO); Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat EP); Tutoria (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2005]

· Del conte a la dramatització (Escola El Turó de Mataró)

Durada: 10'00"
Resum: Dins de les activitats de suport de l'aprenentatge de la llengua catalana que du a terme el SEDEC, els alumnes de l'escola El Turó de Mataró aprenen a crear un text dramàtic en català a partir d'una llegenda tradicional i en realitzen la representació teatral.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana (Professorat ESO); Serveis socioculturals i a la comunitat (Professorat FP); Literatura catalana (Professorat Batxillerat); Art dramàtic -Teatre- (Professorat EA: Art dramàtic -Teatre-)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [1996*

· Immersió. L'exposició oral... (CEIP Collaso i Gil)/L'expressió oral al parvulari... (CEIP El Parc). RESUM

Durada: 14'00"
Resum: Aquest vídeo mostra les experiències sobre immersió del català al CEIP Collaso i Gil (Barcelona) i al CEIP El Parc (El Prat de Llobregat).
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (Professorat EP)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2004]

· L'expressió oral al parvulari en una escola amb diversitat lingüística (CEIP Collaso i Gil)

Durada: 16'50"
Resum: Nens i nenes de P4 mostren en unes situacions comunicatives i significatives com van fent seva la llengua. En una aula de P5 uns infants amb més domini del codi parlen de coses que els hi interessen en una conversa dirigida, on la mestra ajusta la seva intervenció docent al nivell de desenvolupament de la llengua d'aquests nens i nenes.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana (Professorat ESO); Descoberta d'un mateix (Professorat EI); Llengua castellana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2004]

· Llegim en parella

Durada: 10'32"
Resum: Des del CEIP Riera de Ribes ens presenten un programa d'aprenentatge de lectura basat en la tutoria entre iguals, la implicació familiar i la competència lectora.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (EP)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

· Text i imatge fan missatge

Durada: 9'27"
Resum: Des del CEIP Puig d'Arques i la ZER Tramuntana ens proposen diferents activitats curriculars per poder treballar la imatge i la lectroescriptura de manera conjunta com a eina de comunicació.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (Professorat EP); Descoberta d'un mateix (Professorat EI); Intercomunicació i llenguatges: llenguatge plàstic (Professorat EI); Intercomunicació i llenguatges: llenguatge verbal (Professorat EI)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2005]

· Parlem d'anuncis: La publicitat

Durada: 27'29"
Resum: Aquest vídeo es divideix en dues parts: una, la primera, en la qual els alumnes de secundària de l'IES Doctor Puigvert de Barcelona porten a terme un crèdit variable per treballar la publicitat dins de l'àrea de Llengua catalana. I una altra, la segona, en la qual el publicista Lluís Bassat ens explica les característiques de la publicitat a més de descobrir-nos com funciona una agència de publicitat, quines persones hi treballen i quin és el procés que se segueix per a l'elaboració d'un anunci o d'una campanya publicitària.
Llengua: català
Tema i destinataris: Educació artística: Visual i plàstica (Professorat ESO); Llengua castellana (Professorat ESO); Llengua catalana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2000]


ALTRES ÀREES
· Anticipació de continguts de medi social (CEIP Nadal)

Durada: 11'00"
Resum: Pràctica LIC al CEIP Nadal de Sant Feliu de Llobregat on els alumnes nouvinguts aprenen l'idioma amb aquesta pràctica que tracta concretament de geografia.
Llengua: català
Tema i destinataris: Tutoria (Professorat Batxillerat); Llengua catalana i literatura (Professorat EP); Llengua catalana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

· La comprensió d'un text a la classe de Ciències naturals (IES Manuel de Blancafort)

Durada: 16'25"
Resum: Dues metodologies diferents per a treballar la comprensió lectora d'un text en alumnes de secundària de l'IES Manuel de Blancafort de la Garriga.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (Batxillerat); Llengua catalana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2005]

· La interacció verbal en la construcció del coneixement (CEIP Coves d'en Cimany)

Durada: 13'22"
Resum: El treball de la llengua catalana a traves de l'experimentació científica en una classe de ciències naturals al CEIP Coves d'en Cimany de Barcelona.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (Professorat EP)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

· L'exposició oral a l'àrea de ciències socials (Escola del Parc)

Durada: 7'46"
Resum: Uns alumnes de 6è de primària, en una exposició d'un tema de l'àrea de socials, utilitzen un registre formal de llengua propi de l'activitat acadèmica. Aquest domini formal de la llengua és el que permet l'adquisició dels continguts de les àrees del currículum. Durant la sessió es produeix una manera d'escoltar activa, els alumnes interaccionen sobre el tema exposat.
Llengua: català
Tema i destinataris: Coneixement del medi: El medi social i cultural (Professorat EP); Ciències Socials (Professorat ESO); Llengua catalana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2004]


METODOLOGIES I EXPERIÈNCIES D’ALTRES AULES

· El treball autònom a l'àrea de Llengües Estrangeres (IES Sabadell de Sabadell)

Durada: 12'41"
Resum: L'aula d'autoaprenentatge té com a objectiu potenciar l'autonomia del procés d'aprenentatge dels alumnes i de cobrir les diferents necessitats, donant respostes individuals. Aquest sistema de treball s'inclou en el currículum de l'alumne. S'hi estableix una relació entre el treball que es fa a l'aula ordinària d'anglès i l'aula d'espais diversificats. A cada espai s'hi treballen una sèrie d'habilitats bàsiques.
Llengua: català; subtítols anglès
Tema i destinataris: Llengua estrangera: Anglès (Batxillerat); Llengua estrangera: Anglès (ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2001]

· L'aprenentatge de la lectoescriptura mitjançant les noves tecnologies

Durada: 8'25"
Resum: Les tècniques d'ensenyament per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura aprofitant els avantatges de les noves tecnologies.
Llengua: català
Tema i destinataris: Pedagogia (Professorat EI); Intercomunicació i llenguatges: llenguatge verbal (Professorat EI)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2002]

· L'aula d'acollida de l'IES Pere Alsius de Banyoles

Durada: 6'54"
Resum: Metodologia emprada per l'IES Pere Alsius de Banyoles a l'aula d'acollida consistent en treballar per projectes amb els alumnes nouvinguts amb la col·laboració del professorat del claustre, d'alumnes de l'aula ordinària i d'agents externs al centre.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana (Professorat ESO)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

· L'aula d'acollida dins del marc del centre acollidor (CEIP Drassanes)

Durada: 10'00"
Resum: Experiència dins d'una aula d'acollida al centre CEIP Drassanes de Barcelona.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana i literatura (Professorat EP)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

CENTRE ACOLLIDOR

· L'arribada a l'escola. Explicació d'un conte desconegut pels alumnes (CEIP Pere Viver)

Durada: 9'54"
Resum: Rebuda a l'aula i explicació d'un conte desconegut als alumnes que inicien el procés d'escolarització al CEIP Pere Viver de Terrassa i les estratègies que segueix la mestra per afavorir la parla en llengua catalana.
Llengua: català
Tema i destinataris: Llengua catalana (Professorat ESO); Llengua catalana i literatura (EP)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2006]

· Narració oral d'un conte a alumnes nouvinguts (IES Josep Lluís Sert)

Durada: 15'00"
Resum: Pràctiques docents LIC a l'IES Josep Lluís Sert de Castelldefels.
Llengua: català
Tema i destinataris: Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat EP); Llengua catalana (Professorat ESO); Integració escolar (Comunitat educativa); Llengua catalana i literatura (Professorat EP); Llengua catalana i literatura (Professorat Batxillerat); Eix transversal de la diversitat intercultural (Professorat EI)
Producció: Generalitat de Catalunya (Departament d'Educació i Universitats) [2005]

A més més s’han inclòs dues carpetes amb selecció de vídeos feta per tal de donar orientacions per a la 6na hora
1. Desenvolupament de la comunicació oral
1. Utilitzem els mitjans audiovisuals per acostar l'escola a casa
En el centre d'educació especial Els Àngels de Palamós, tant la comunitat educativa com l'alumnat, enregistren en vídeo durant tot el curs les activitats que realitzen al centre i les extraescolars per a poder donar a conèixer a tots els pares el treball que fan els seus fills -sovint amb problemes de comunicació- a l'escola.
2. Ràdio Ràpia (CEIP Sant Domènec de La Ràpita)
Tots els alumnes del CEIP Sant Domènec de la Ràpita emeten diàriament la seva programació a través de "Ràdio Ràpia", la seva emissora escolar. D'aquesta manera, la ràdio es converteix en un magnífic recurs pedagògic.
3. Expressió i comunicació audiovisual (CEIP Gitanjali de Badalona)
El CEIP Gitanjali de Badalona incorpora al currículum habitual l'educació en les diferents tècniques d'expressió i comunicació audiovisual. Podrem veure com els alumnes realitzen titelles, muntatges audiovisuals, ombres xineses, tallers de còmic i vídeo i com mostren els resultats del seu treball en una exposició
4. El rei i la reina manen que... (CEIP Joan XXIII de Lleida)
Els alumnes de segon del CEIP Joan XXIII de Lleida juguen a "El rei i la reina manen que...". L'objectiu és afavorir, mitjançant la realització de jocs populars, el coneixement i l'ús de la llengua catalana.
5. Aprendre dels avis (ZER El Llierca de Sant Jaume de Llierca)
El ZER El Llierca, a la Garrotxa, porta a terme una iniciativa que consisteix en obrir les portes de l'escola als avis i, al mateix temps, apropar els nens i les nenes a l'experiència i a la riquesa humana que poden aportar els avis.
2. Desenvolupament de l'hàbit lector
1. Els nens i les nenes il·lustren un llibre a l'escola (Escola Vedruna Àngels de Barcelona)
L'escola Vedruna Àngels de Barcelona ha participat enguany en un projecte educatiu europeu (Projecte Comenius) que ha induït els seus alumnes a convertir-se en escriptors i il·lustradors. El fet de donar al seu treball un acabat professional, arran de l'edició dels seus relats, ha fet que els infants es vegin realment com a escriptors que a més a més comparteixen la seva experiència amb altres països.
2. Confecció d'un llibre (CP Baldiri i Reixac de St. Feliu de Guíxols)
Al CP Baldiri Reixach, de Sant Feliu de Guíxols, fan un llibre. Confeccionen el paper, fan les cobertes, l'escriuen i l'imprimeixen.
3. Quin conte ens contes? (CEIP Montserrat de Sarrià de Ter)
Els alumnes de tercer, quart i cinquè del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, en col·laboració amb el Servei d'Ensenyament del Català, treballen a classe contes populars o d'autor i els enregistren i els emeten per diferents ràdios locals.
4. El còmic a l'escola (CEIP Serra de Marina de Sta. Coloma de Gramenet)
El còmic és un recurs expressiu de gran valor pedagògic, i per aquest motiu cal ensenyar a comprendre i a utilitzar el seu llenguatge a l'escola. Veurem com els alumnes de primer i segon de l'escola de Serra de la Marina de Santa Coloma de Gramenet aprenen a fer els seus propis còmics.
5. El cal·ligrama: una visió plàstica i literària (CEIP Ramon y Cajal de Terrassa)
A partir de la visita a l'exposició "Vol", els nens i les nenes del CEIP Ramon y Cajal de Terrassa descobreixen les possibilitats creatives de la poesia experimental i viuen el procés de creació poètica tot elaborant cal·ligrames.
6. La biblioteca d'aula (CEIP Nabí de Barcelona)
Fa molts anys que el CEIP Nabí de Vallvidrera té com a prioritat desenvolupar el gust per la lectura en els seus alumnes, i alhora familiaritzar-los amb l'ús dels llibres per documentar-se. Veiem com s'utilitza la biblioteca d'aula.

Escoles en Xarxa

Escoles en Xarxa és un sistema de blogs en línia de diversos centres de secundària i primària d'arreu del domini lingüístic català que estan interessats:
· en la implementació de les TIC en l'àmbit educatiu,
· en la pràctica del periodisme escolar
· en l'ús de la llengua catalana arreu del domini
· en la implicació en processos educatius innovadors

A la revista Escola Catalana, impulsora del projecte, trobareu cada mes informació sobre l'activitat dels centres que participen a Escoles en Xarxa.

http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/

Debat de la 1a Sessió del Seminari

1a Sessió Seminari Tutors/es d’Aula d’Acollida de l’Eixample
16 octubre 2007

Síntesi del debat Valoració dels tres anys d’AA i Pla LIC

Experiències que han funcionat
- Cercar el vincle amb l’alumne posant-se al seu nivell: interessar-se per allò que li agrada (música, aficions...)
- Treball a partir dels llibrets de Competències bàsiques
- Benvinguda en la seva llengua
- Company guia ( si és possible per un alumne del seu país d’origen durant els primers dies)
- Memorització d’aspectes bàsics
- Treball de comprensió lectora superior al nivell A2 de llengua abans d’enviar-los a l’AO
- Activitats en què l’alumnat se senti implicat amb el país (creen emoció, augment de l’autoestima)
- Visibilització de l’AA a tot el centre
- Socialització a través de la cançó
- Exigir el català en la interacció entre alumnat i professorat


Els jocs que més han funcionat
- La granota
- Jocs de construcció de paraules
- Lectura de contes infantils i de l’Edu 365
- Olívia
- Jocs de guiar oralment per l’aula un company “cec”.
- Borobil
- Twister
- Oca, parxís, memory,
- etc.

Problemes
- Manca d’implicació del professorat de l’AO amb els nouvinguts:
- El professorat d’AO entén l’AA com a guarderia dels alumnes que tenen dificultat per aprendre.
- Els continguts de l’AO no s’adapten per als nouvinguts i el professorat espera passivament que els tutors de l’AA facin un dossier adequat que serveixi per a tot el currículum.
- Pas de l’AA a l’AO:
o Caldria materials adaptats de les diverses matèries per als nouvinguts, sobretot a SEC, atès que a l’AO els alumnes no s’assabenten dels continguts escrits ni quan ja han sortit de l’AA.
- Absentisme dels nouvinguts a l’AO (SEC)
- Dificultats de la comprensió oral i lectora: els alumnes desconeixen el lèxic bàsic i la terminologia específica. Cal assolir la comprensió lectora A2 à B1 ja que van a l’AO sense haver assolit un nivell de llengua que els permeti seguir amb èxit els continguts. (SEC)
- Actituds lingüístiques i percepció negativa (o insuficient) de la necessitat de l’ús social del català. (ideologies lingüístiques negatives segregades pels pares o per la societat)
- Es fan activitats al centre amb l’objectiu d’ajudar a integrar els xinesos (ex. muntatge d’un Drac xinès) i ells no hi participen perquè els fa vergonya.


Canvis que han observat (en relació als primers anys) i utilitat de l’organització (AA i altres recursos)
- Augment del nombre de països als centres
- Més experiència per part del professorat d’acollida
- Més coneixement de l’AA per part del centre i més implicació (encara insuficient) del professorat d’AO.
- Més pràctica de la llengua oral a les aules.
- El currículum és molt parcel·lat i algunes de les actuacions no afecten tot el centre.
- Caldria crear nous espais de coordinació entre l’AA i l’AO, sobretot a Secundària i més participació de tot el professorat perquè sovint el professorat de l’AO se sent desvinculat de l’AA.

L'últim patriarca, Najat El Hachmi

Us convido a llegir L'últim patriarca, la novel.la guanyadora del Premi Ramon Llull, el més ben dotat en llengua catalana, per tres raons:
(1)coneixereu la realitat de la gent nouvinguda a Catalunya procedent del Marroc explicada per una protagonista que ho ha viscut des del 8 anys.(2)comprovareu la força de l'escola catalana acollidora en el marc de la comarca d'Osona de fa una vintena d'anys (3) la importància que pot arribar a tenir en els nens el contacte amb les biblioteques catalanes. Sense oblidar la gran qualitat literària i la petjada de Mercè Rodoreda i altres autors catalans en Najat una noia d'origen berber. No us la perdeu.

Podreu veure una entrevista a Najat El Hachmi al web de Televisió Vilaweb.

Us convidem a donar altres opinions sobre aquesta novel·la o sobre altres obres de ficció (com De Nador a Vic...) que tractin problemàtiques semblants.

Jordi Solé i Camardons

PII Secundària

IES : PLA INDIVIDUAL INTENSIU DE TREBALLCURS: 2007-2008NOM : COGNOMS:
NOI ÿ NOIA NIVELL: EDAT:


DATA D’ARRIBADA A CATALUNYA:
DATA DE MATRICULACIÓ AL CENTRE:
ENTRADA A L’AULA D’ACOLLIDA:
SORTIDA DE L’AULA D’ACOLLIDA:
DATA D’INICI DEL PLA INDIVIDUAL INTENSIU:
FINALITZACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL INTENSIU:


1 DADES ACADÈMIQUES

Responsables : tutor/a de l’aula d’acollida i tutor/a de l’aula ordinària

ESCOLARITZACIÓ
Escolaritzat d’origenð NO ð SÍ
On?
Freqüència: ð Regular ð Irregular
Llengua d’escolarització:
Escolaritzat fora de Catalunyað NO ð SÍ
On?
Freqüència: ð Regular ð Irregular
Escolaritzat a Catalunya ð NO ð SÍ
On?
Freqüència: ð Regular ð Irregular
Prové del centre:
Curs:ÿ amb totes les matèries aprovadesÿ amb matèries suspeses (indiqueu quines):
ÿ amb totes/la majoria de matèries suspeses
Observacions:
DIAGNOSI INICIAL Data:
Pertany al grup: 1 2 3 4 5 6 7 8
Avaluació Inicial Àrees Instrumentals
Coneixement de la L1: ð Molt ð Força ð Poc ð Gens
Coneixement de l’alfabet llatí:
ð Molt ð Força ð Poc ð Gens
Matemàtiques: ð 8 anys ð 10 anys ð 12 anys ð 14 anys
Presenta NEE? ð SÍ ð NO
AVALUACIÓ DEL NIVELL A2 DE LLENGUA Data:
Puntuació màxima Puntuació mínima de superació Puntuació obtinguda

Comprensió oral 43 34
Expressió oral 42 30
Interacció oral 6 4
Hab. comunicatives 12 8
Comprensió lectora 51 40
Expressió escrita 68 50


2 CONTEXT SOCIOFAMILIAR
Responsable: tutor/a de l’Aula ordinària
Nom i cognoms:Lloc de naixement:
Data de naixement:
Nombre de germans:
Llengües familiars:
Altres llengües que coneix:
Procés migratori:

Context familiar
Context socioeconòmic
Aspectes socioemocionals
Altres informacions

3 FULL DE SEGUIMENT INDIVIDUAL
Responsables: tutor/a de l’aula d’acollida i i tutor/a de l’aula ordinària
Alumne/a: Curs:
Aula Acollida * Aula Ordinària Tractament de la diversitat Adaptació curricular
Trimestres 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6
Llengua catalana AAAO
Llengua castellana
Anglès
Matemàtiques
Ciències naturalesa
Ciències socials
Música /Ed. V. I plàstica
Ed. Física
Tecnologia
Ètica
Tutoria
C. Variable trimestral
C. Variable anual
C. Síntesi (anual)
* A l’aula d’acollida, s’hi imparteix llengua catalana intensivament amb metodologia L2

4 NECESSITATS EDUCATIVES I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

Responsables: tutor/a de l’aula d’acollida i tutor/a de l’aula ordinària

Llistat de necessitats educatives
1 7
2 8
3 9
4 10
5 11
6 12

Orientacions metodològiques





5 SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL INTENSIU
Responsables: Junta d’avaluació

Alumne/a: Grup: Curs acadèmic:

1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària: Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària: Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària:
Acords i objectius per al 2n trimestre Acords, previsió per al curs vinent i objectius per al 3r trimestre Acords i objectius per al curs vinent


5 SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA INDIVIDUAL INTENSIU
Responsables: Junta d’avaluació

Alumne/a: Grup: Curs acadèmic:

1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària: Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària: Actuacions i criteris d’avaluacióAula d’acollida:Aula ordinària:
Acords i objectius per al 2n trimestre Acords, previsió per al curs vinent i objectius per al 3r trimestre Acords i objectius per al curs vinent

6 SEGUIMENT DE L’ESCOLARITZACIÓ DURANT L’ANY POSTERIOR A LA SORTIDA DE L’AA

Responsables: Junta d’avaluació

Alumne/a: Grup: Curs acadèmic:

1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
Adaptació al grup:Matèries que pot seguir sense adequacions:Matèries que pot seguir amb adequacions:Dificultats: Adaptació al grup:Matèries que pot seguir sense adequacions:Matèries que pot seguir amb adequacions:Dificultats: Adaptació al grup:Matèries que pot seguir sense adequacions:Matèries que pot seguir amb adequacions:Dificultats:
Acords i objectius per al 2n trimestre Acords, previsió per al curs vinent i objectius per al 3r trimestre Acords i objectius per al curs vinent