dimarts, 25 de març de 2008

PII Primària

CC
CURS 2007-2008









PLA INDIVIDUAL INTENSIU DE TREBALL PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT






ORIENTACIONS PER ALS MESTRES

NORMATIVA D’INICI DE CURS
RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2006, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius privats d’educació infantil i primària per al curs 2006-2007.

“L’especificitat del procés d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats, procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida o altres estructures de suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individual intensiu.
Aquest document ha de recollir la informació obtinguda amb l’avaluació inicial de l’alumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha d’establir els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporar-se plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup classe de referència. I tot això s’ha de fer tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge.
Quan les necessitats educatives de l’alumne/a comportin importants dificultats afegides a les pròpies de la competència lingüística, s’elaborarà la corresponent adaptació curricular individualitzada (ACI) o, si és el cas, es proposarà una modificació del currículum.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut es durà a terme en relació amb els objectius del seu pla individual intensiu, adaptació curricular individualitzada o modificació del currículum. L’avaluació ha de ser contínua amb observació sistemàtica i visió global del seu procés d’aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades a cadascuna de les àrees.”


PORTADA
Responsable: tutor de l’aula d’acollida
És important que hi constin la data d’arribada a Catalunya i la data de matriculació al centre per saber si l’alumne/a ha estat escolaritzat/da en algun altre centre o si ha estat algun temps sense escolaritzar.
També convé consignar-hi les dates d’entrada i sortida de l’aula d’acollida i d’inici i finalització del pla individual intensiu perquè la sortida de l’aula d’acollida significa haver assolit el nivell A2 de llengua catalana i, en canvi, el pla individual intensiu finalitza quan el nivell de llengua assolit per l’alumne/a li permet seguir el currículum del seu grup. En finalitzar el pla individual intensiu arxivarem el document a l’expedient de l’alumne/a.
“ el centre ha de preveure mesures específiques per tal que pugui (l’alumnat) sentir-se ben acollit i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura, i que, al més aviat possible, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar o social.”

QUADRE 1. NIVELLS COMUNS DE REFERÈNCIA: ESCALA GLOBAL

Usuari bàsic A1 Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats. Pot presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que té. Pot interactuar d’una manera senzilla a condició que l’altra persona parli a poc a poc i amb claredat i que estigui disposada a ajudar.

Usuari bàsic A2 Pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb temes d’importància immediata (per exemple, informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, geografia local, ocupació). Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals que exigeixin un intercanvi simple i directe d’informació sobre temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla, aspectes de la seva experiència o bagatge personal, aspectes de l’entorn immediat i assumptes relacionats amb necessitats immediates.

Usuari independent B1 Pot comprendre les idees principals d’una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l’escola, a l’oci, etc. Pot fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es viatja en una zona on es parla la llengua objecte d’aprenentatge. Pot produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d’interès personal. Pot descriure fets i experiències, somnis esperances i ambicions, i donar raons i explicacions en les opinions i projectes de manera breu.

Usuari independent B2 Pot comprendre les idees principals de textos complexos sobre temes tant concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l’especialització professional. Pot expressar-se amb un grau de fluïdesa i d’espontaneïtat que fa possible la interacció habitual amb parlants nadius sense que comporti tensió per a cap dels interlocutors. Pot produir textos clars i detallats en una àmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.

Usuari experimentat C1 Pot comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos, i en reconeix el sentit implícit. Pot expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de cercar una manera gaire evident paraules o expressions. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i demostra un ús controlat d’estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió.

Usuari experimentat C2 Pot comprendre sense esforç pràcticament tot el que llegeix o escolta. Pot resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera coherent. Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.

APARTAT 1: DADES ACADÈMIQUES
Escolarització. Convé conèixer l’itinerari escolar que ha seguit l’alumne abans d’arribar al nostre centre per establir les necessitats educatives i per planificar el treball a l’aula. Aquestes dades es poden obtenir a l’entrevista inicial amb la família.
Responsable: tutora de l’aula ordinària
Diagnosi inicial. Síntesi de la informació obtinguda en l’avaluació inicial de llengua 1 i de matemàtiques.
Per omplir l’apartat “pertany al grup” vegeu la classificació de l’apartat 4 d’aquest document, pàg. 7.
Si l’alumne/a presenta NEE caldrà fer-li una adaptació curricular individualitzada (ACI)
“Quan les necessitats educatives de l’alumne/a comportin importants dificultats afegides a les pròpies de la competència lingüística, s’elaborarà la corresponent adaptació curricular individualitzada (ACI) o, si és el cas, es proposarà una modificació del currículum. Les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum han de preveure el procés d’adquisició de les competències bàsiques: comprensió i expressió, orals i escrites, agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements essencials dels àmbits social i científic i autonomia en el treball escolar.”
Avaluació del Nivell A2 de llengua. Síntesi de la informació obtinguda en l’avaluació del nivell A2 de llengua. Un cop assolit aquest nivell, l’alumne ja es pot incorporar definitivament a l’aula ordinària
Responsable: tutor de l’aula d’acollida
Correspon al professorat tutor de l’aula d’acollida: “fer l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració dels plans individuals intensius i, si escau, de les adaptacions curriculars individualitzades o les modificacions del currículum d’acord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament-aprenentatge.”
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

APARTAT 2: CONTEXT SOCIOFAMILIAR
Informació sobre aspectes del context sociofamiliar
Responsable: tutor/a de l’aula ordinària.
“Correspon al tutor/a la realització d’entrevistes i reunions amb pares i mares, el seguiment de la documentació acadèmica i la coordinació de l’elaboració d’adaptacions del currículum a les necessitats i a les característiques de l’alumnat.”
Aquesta informació i les dades d’escolarització s’obtenen en l’entrevista inicial amb la família de l’alumne/a nouvingut /da que s’acaba de matricular al centre. És convenient tenir un guió clar de la informació que volem transmetre i de la que volem obtenir procurant que l’entrevista sigui un primer intercanvi d’informació que generi confiança entre la família i el centre. La informació d’aquest apartat ha de ser bàsicament qualitativa; en aquest sentit, cal remarcar que les preguntes que s’apunten al document són orientatives i no estan pensades per ser formulades directament ni a l’alumne/a ni a les famílies, especialment les que fan referència als aspectes emocionals.
Cal tenir en compte que caldrà sol·licitar prèviament la presència d’un traductor si la família no coneix cap de les dues llengües oficials a Catalunya.
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_com_traduccio.htm

Context familiar Amb qui viu l’alumne? Qui és la persona de referència que assumeix la seva tutela? Quina és la llengua de comunicació habitual amb les persones amb qui conviu? etc.
Context socioeconòmic Viu en un habitatge independent o amb d’altres famílies? Quines condicions té l’habitatge? Treballen les persones que tenen la seva tutela?Gaudeix d’algun tipus d’ajut econòmic? etc.
Aspectes socioemocionals Quins són els seus referents afectius? Quina percepció té del seu procés d’acolliment? Com elabora el seu “dol migratori”? manifesta facilitat per a l’establiment de vincles? Quines habilitats socials manifesta? etc.

APARTAT 3: FULL DE SEGUIMENT INDIVIDUAL

Responsables: tutora de l’aula d’acollida i tutor/a de l’aula ordinària.

A l’apartat nivell, hi consignarem aquell on hem adscrit l’alumne/a en arribar i a l’apartat curs, el curs acadèmic; si durant el curs següent l’alumne/a continua assistint a l’aula d’acollida hi afegirem el nivell i curs acadèmic que correspongui.

“És important recordar que l’usuari habitual de l’aula d’acollida ha de ser l’alumnat nouvingut que s’ha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer curs d’educació primària.”

En vertical hi consten les matèries de cada curs i cal afegir-hi les hores curriculars setmanals de cada matèria. En horitzontal hi ha quatre apartats: aula d’acollida, aula ordinària, tractament de la diversitat i atenció individualitzada; per a cada apartat hi ha sis caselles que representen els sis trimestres (dos cursos) previstos per a l’adaptació de l’alumnat nouvingut. Si un alumne necessita més temps, es pot començar un full nou.

Cada trimestre cal consignar de cada matèria les hores que cursa l’alumne/a a l’aula d’acollida i a l’aula ordinària, amb el benentès que la funció de l’aula d’acollida és: “permetre a l’alumnat una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana”.

Segons l’escolarització prèvia de cada alumne/a, el curs en què estigui adscrit/a i els criteris de distribució de les hores d’atenció a la diversitat del centre, la tutora de l’aula d’acollida i el/la tutor/a de l’aula ordinària valoraran la necessitat i la possibilitat d’oferir algun d’aquests recursos a l’alumnat nouvingut i els faran constar a les columnes “tractament de la diversitat” i “atenció individualitzada”.

“És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal garantir un espai on l’alumnat interactuï amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.”


APARTAT 4: NECESSITATS EDUCATIVES I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Responsables: tutor/a de l’aula ordinària i tutora de l’aula d’acollida.
“El centre ha de donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest alumnat (nouvingut), i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment.”
Cada alumne/a té unes necessitats educatives diferents, però en funció de la seva escolarització prèvia i la seva llengua d’origen podem establir una classificació que pot contribuir a facilitar l’objectiu de donar una resposta adequada a les seves necessitats educatives.

TIPOLOGIA CARACTERÍSTIQUES
1 Es tracta d’un alumne amb poca o nul·la escolarització. S’acaba d’incorporar al centre i no coneix cap llengua romànica (per exemple, berbers no escolaritzats).
2 Es tracta d’un alumne no escolaritzat que coneix una llengua romànica (per exemple alumnes d’ètnia gitana sense escolaritzar).
3 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos).
4 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb coneixement d’una llengua fonètica de l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos amb coneixements escrits d’anglès).
5 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica però sense coneixement de l’alfabet llatí (per exemple russos, grecs, indis, paquistanesos...).
6 Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica d’una llengua no romànica que coneix l’alfabet llatí (per exemple un alumne rus amb coneixements d’anglès o d’alemany).
7 Es tracta d’un alumne escolaritzat en una llengua romànica que no coneix cap llengua del centre (per exemple francesos, italians o àrabs que coneixen el francès escrit).
8 Es tracta d’un alumne escolaritzat en llengua castellana.

Tipologia 1

Tipus d’alumne:

Es tracta d’un alumne amb poca o nul·la escolarització. S’acaba d’incorporar al centre i no coneix cap llengua romànica. (per exemple, berbers no escolaritzats)

Consideracions lingüístiques:
· El desconeixement d’una llengua romànica li impedeix fer transferències lèxiques i sintàctiques al català.
· És probable que no tingui estratègies per llegir i per escriure.
· Té poca consciència de la funcionalitat de la llengua escrita perquè fins ara no ha format part del seu entorn social i familiar
Detecció de necessitats:
Aquest alumne té necessitats prèvies per a iniciar el procés d’aprenentatge de la llengua. Necessita un suport específic previ per poder establir claus comunicatives i assolir un nivell llindar de comunicació. Aquests aprenentatges s’han de fer en un context significatiu; a ser possible a l’aula d’acollida o si no és possible a l’aula ordinària amb un suport específic. Cal:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral i treballar l’estimulació oral
· Fer entendre la necessitat i la utilitat de conèixer la llengua escrita
· Treballar en primer lloc la direccionalitat, el grafisme i la discriminació vocàlica.
· Observar si cal treballar la psicomotricitat fina per escriure les lletres
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Pautar la lectoescriptura.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Fer atenció a la morfosintaxi en aquells trets diferencials respecte de la seva llengua

Tipologia 2

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne no escolaritzat que coneix una llengua romànica (per exemple alumnes d’ètnia gitana sense escolaritzar)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix, a nivell oral, una o més llengües romàniques
· El coneixement d’una llengua romànica li permet fer transferències lèxiques i sintàctiques al català
· Té poques estratègies per llegir i per escriure
· Té una certa consciència de la funcionalitat de la llengua escrita perquè hi és al seu entorn social, tot i que no ho sigui en la mateixa mesura a l’entorn familiar

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral, treballar l’estimulació oral i aprofitar les transferències que pugui fer de la seva llengua.
· Fer entendre la necessitat i la utilitat de conèixer la llengua escrita
· Treballar en primer lloc la direccionalitat, el grafisme i la discriminació vocàlica.
· Observar si cal treballar la psicomotricitat fina per escriure les lletres
· Pautar la lectoescriptura.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi en aquells trets diferencials respecte de la seva llengua
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.

Tipologia 3

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb l’alfabet llatí. (per exemple alumnes xinesos)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí com a recurs per a transcriure la pronúncia, però no el valor sonor de cada grafia del nostre alfabet
· Desconeix l’estructura morfosintàctica del català
Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral, treballar l’estimulació oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.

Tipologia 4

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura logogràfica que té contacte amb coneixement d’una llengua fonètica de l’alfabet llatí (per exemple alumnes xinesos amb coneixements escrits d’anglès)
Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí per escriure altres llengües
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Depenent de la llengua fonètica que conegui li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català
o Fer més o menys transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Treballar la consciència fonològica, és a dir, l’habilitat de segmentar i ser conscient de les unitats que formen el llenguatge oral.
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies i dels sons que presenten dificultats

Tipologia 5

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica però sense coneixement de l’alfabet llatí (per exemple russos, grecs, indis, paquistanesos...)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· No coneix l’alfabet llatí però coneix la correspondència entre el so i la grafia pròpia de les llengües fonètiques.
· Desconeix l’estructura sintàctica del català
· La llengua parlada pot no coincidir amb la que han après a escriure (per exemple l’àrab)
Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Treballar la comprensió i l’expressió tant oral com escrita.
· Presentar l’alfabet treballar les correspondències entre la grafia i els so del català
· Fer atenció a la morfosintaxi
· Treballar la grafia (direccionalitat de les lletres...)

Tipologia 6

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat amb escriptura alfabètica d’una llengua no romànica que coneix l’alfabet llatí (per exemple un alumne rus amb coneixements d’anglès o d’alemany)


Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Depenent de la llengua fonètica que conegui li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català
o Fer més o menys transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a decodificar
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Fer èmfasi en la morfosintaxi en aquells aspectes en els qual pugui haver-hi diferències
· Fer present el lligam entre la tira fònica i la tira gràfica fins arribar a la correspondència entre so i grafia.
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies en els fonemes diferencials.

Tipologia 7
Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat en una llengua romànica que no coneix cap llengua del centre (per exemple francesos, italians o àrabs que coneixen el francès escrit)

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix l’alfabet llatí per escriure altres llengües
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Conèixer una llengua romànica li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català ben aviat
o Fer transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català

Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a descodificar
· Fer èmfasi en aquells aspectes de la morfosintaxi diferents de la seva llengua
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia de les grafies i dels sons que presenten dificultats


Tipologia 8

Tipus d’alumne:
Es tracta d’un alumne escolaritzat en llengua castellana

Consideracions lingüístiques:
· Coneix el lligam entre la llengua oral i la llengua escrita
· Coneix la necessitat i la utilitat de la llengua escrita
· Coneix la correspondència entre so i grafia pròpia de les llengües fonètiques
· Conèixer una llengua romànica li permetrà:
o Tenir nocions de l’estructura sintàctica del català ben aviat
o Fer transferències de correspondències entre el so i la grafia amb el català
· La seva llengua és present a l’entorn
· El professor coneix la llengua de l’alumne, la qual cosa pot facilitar la comunicació


Detecció de necessitats:
· Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral.
· Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne els entén
· Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a descodificar
· Fer èmfasi en aquells aspectes de la morfosintaxi diferents de la seva llengua
· Treballar la correspondència entre el so i la grafia dels fonemes diferencials.

APARTAT 5: PLANIFICACIÓ DEL TREBALL AMB L’ALUMNE/A
Responsables: tutor/a de l’aula ordinària, tutora de l’aula d’acollida i tots els mestres que incideixen en l’alumne/a.

“El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques i per la coordinació a aquests efectes, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a.”

A continuació trobareu un seguit de referències a l’espai LIC on hi ha informació i materials específics que us poden ser útils a l’hora de determinar els materials curriculars i l’avaluació de l’alumnat nouvingut.


GENERAL:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_rec.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_rec.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aco_biblio.htm#experiencies

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/expe_centres.htm


AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT DE L’AULA D’ACOLLIDA:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio3.htm




LLENGUA:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/profe_orienta.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_llengua.htm

http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat_mat.htm


SOCIALS:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_trac_soc_nat.htm#socials


NATURALS:
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_trac_soc_nat.htm#naturals

APARTAT 6: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PII

Seguiment dels progressos de l’alumne/a (periodicitat trimestral)

Responsables: equip docent de cicle i tutor/a de l’aula d’acollida.
Cal fer aquest seguiment específic un cop per trimestre, a la reunió d’avaluació, mentre l’alumne/a assisteixi a l’aula d’acollida.

Els “progressos i dificultats” s’avaluaran en funció del Pla individual intensiu de cada alumne/a i les “mesures que cal adoptar” també. Si convé modificarem el Pla individual intensiu dissenyat perquè s’adeqüi a les noves necessitats que no havíem previst.


APARTAT 7: SEGUIMENT DE L’ESCOLARITZACIÓ DURANT L’ANY POSTERIOR A LA SORTIDA DE L’AULA D’ACOLLIDA

Seguiment dels progressos de l’alumne/a (periodicitat trimestral)

Responsables: equip docent de cicle

Cal fer aquest seguiment específic un cop per trimestre, a la reunió d’avaluació, quan l’alumne ja s’ha incorporat definitivament a l’aula ordinària i fins que considerem que ja no li cal cap adaptació del currículum. En aquest moment considerarem finalitzat el pla individual intensiu, el tancarem i l’arxivarem a l’expedient de l’alumne/a.

Etiquetes de comentaris:

Concurs "Un mar de paraules"

CONCURS LITERARI
‘‘UN MAR DE PARAULES”
(educació secundària obligatòria i batxillerat i formació professional)

El Departament d'Educació i l’ Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), en el marc de l’Any Europeu del diàleg Intercultural declarat pel Parlament i el Consell europeu, convoquen el concurs de contes breus “Un mar de paraules” adreçat a l'alumnat d’educació secundària obligatòria i batxillerat i formació professional. Els contes versaran sobre el diàleg intercultural com a instrument per a la resolució de crisis contemporànies.



BASES


1. S’estableixen 2 categories en funció del nivell educatiu de l’alumnat participant

Categoria A: alumnat d’educació secundària obligatòria.
Categoria B: alumnat de batxillerat i formació professional.

LLIURAMENT DELS TREBALLS

2. El termini de presentació dels contes finalitza el 30 d’abril de 2008. Els contes s’han d’enviar a: see.educacio@gencat.cat

3. A tots els contes s’han de fer constar, de manera clara i visible, les dades següents:
- Nom, codi i adreça del centre.
- Títol del conte.
- Nom i cognom de l’autor (cal fer constar els dos cognoms, tret que només en tingui un).
- Curs a què pertany.
- Edat.

4. Nombre màxim de contes: un conte per cada centre educatiu.

5. Format i suport dels contes: s’han de presentar en suport informàtic (word), redactats i presentats correctament a doble espai, en cos de lletra 12 o similar i tipus de lletra Arial. Els relats no podran superar l’extensió màxima de:

Categoria A: 600 paraules.
Categoria B: 800 paraules.

6. La participació en el concurs implica la cessió al Departament d’Educació dels drets d’autor de l’obra concursant. El Departament d’Educació es reserva el dret de publicar i utilitzar les obres rebudes per a les seves activitats futures.

SELECCIÓ DE FINALISTES I GUANYADORS

7. A cada categoria, es triaran 15 treballs finalistes. D’entre aquests es triaran els tres contes guanyadors: primer, segon i tercer premi per categoria.



LLIURAMENT DE PREMIS

8. La lectura del veredicte del jurat es farà el 22 de maig de 2008 a Barcelona en el marc de la Nit del diàleg, un acte cultural que se celebrarà simultàniament en 37 països de l’espai euromediterrani.

El primer premi de la Categoria B obtindrà un viatge a Alexandria per a cinc persones, el/la guanyador/a amb dos companys/es i dos professors/es. El primer premi de la Categoria A obtindrà una màquina fotogràfica digital i el segon i tercer premi de les dues categories restants rebran un MP4 i un MP3, respectivament.


CONTINGUT DELS CONTES

9. Els contes hauran de tractar temes relacionats amb el diàleg intercultural i sociocultural. Hauran de ser obres originals i inèdites.

Etiquetes de comentaris:

Bibliografia sobre usos lingüístics

Bibliografia

Bibliografia sociolingüística. Biblioteca del centre
Aracil, Lluís V. “Educació i sociolingüística” a: Treballs de sociolingüística catalana, 2, 3i4, València, 1979. També a: L.V.Aracil, Papers de sociolingüística, Barcelona, La Magrana, 1982.
Badia i Capdevila, Ignasi. Diccionari de les llengües d’Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, col. Diccionaris Temàtics, 2002.
Bastardas, Albert. Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa, 1996.
Berrio, Albert Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics, Valencia: 3i4, 2004.
Esteve, Alfons; Francesc Esteve i Mercè Teodoro El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià. Observatori de la Llengua Catalana. 2005.
Ferrer, Francesc. La persecució política de la llengua catalana, ed.62, 1985.
Joan i Marí, B. Normalitat lingüística i llibertat nacional, col. Contextos, Barcelona-València: Edicions 3i4, 2002.
Ruiz, F.; Sanz, R.; Solé, J. Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.
Sánchez Carrión, J.M. Un futuro para nuestro pasado. Estella: Gráficas Lizarra, 1991.

Articles
Noguerol, Artur, Obrint camins per a la recerca en la diversitat lingüística i cultural.
Solé i Camardons, J. “Reflexions i propostes entorn de l’ensenyament del català i el context sociolingüístic” a: DD.AA. Segon simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants, Vic, Eumo, 1991.
Solé i Camardons, J “Per una educació sociolingüística”. Escola Catalana, núm 399. Abril 2003.
Solé i Camardons, J. “La llengua de l’aula i dels passadissos”. Docència. USTEC-STEs. Abril 2004.
Torres, Joaquim “Segmentació de la població adulta de Catalunya segons el coneixement de català, l’ús d’aquesta llengua i la preferència lingüística” Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 17, Onada edicions, Benicarló 2003, pp. 263-265.
Vila, Xavier i Santi Vial, “Les pràctiques lingüístiques dels escolars catalans: algunes dades quantitatives”, Escola Catalana, núm.399, Abril 2003.
Vilà, Núria (2000) “Tants caps, tantes llengües” Perspectiva i Diversitat 10: suplement de Perspectiva Escolar. Novembre 2000. Barcelona: Rosa Sensat.



Bibliografia sociolingüística per al professorat

BARRIERAS, Mònica; JUNYENT, Carme; VILARÓ, Sergi. Quadern d’ESO de la diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000.
Joan i Marí, Bernat. Treballar actituds lingüístiques Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2002.
Joan i Marí, B. Integració sociocultural a Eivissa i progrés acadèmic, 2001.
JOAN, Bernat Sociolingüística a l’aula. Barcelona: La Busca. 2002
Junyent, Carme. La diversitat lingüística. Barcelona: Gela-Octaedro, 1999.
SANZ, Rosa; RUIZ, Francesc. Quaderns d’activitats. València: Tàndem Edicions, 1990.
Ruiz, Francesc.; Sanz, R.; Solé, J. Història social i política de la llengua catalana, Barcelona-València: Edicions 3i4, 1996.
Ruiz, F.; Sanz, R.; Solé, J. Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.
Solé i Camardons, J. El poliedre sociolingüístic. Barcelona-València: Edicions 3i4, 2001.
Tuson, Jesús. Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Empúries, 2001.
Monogràfic “Aprendre llengua en un marc plurilingüe.” Perspectiva Escolar 290, Rosa Sensat, Desembre 2004.
Monogràfic “Especial immersió” Escola Catalana, 274, Novembre 1990.
Monogràfic “Llengua i pensament” Escola Catalana, 336, Gener 1997.
Monogràfic “Aprendre i ensenyar llengües estrangeres”, 377, Febrer 2001.

Materials didàctics
Primària:
GELA La carpeta de la diversitat lingüística. Cicle Inicial de Primària, Octaedro: 2003.
GELA La carpeta de la diversitat lingüística. Cicle Mitjà de Primària, Octaedro: 2003.
GELA La carpeta de la diversitat lingüística. Cicle Superior de Primària, Octaedro: 2003.
Barrieras, M.; Junyent, C.; Vilaró, S. Quadern d’ESO de la diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000.
Junyent, Carme. La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món. Octaedro, 1999.
DD.AA. Llengua catalana i literatura.1er Batxillerat. Barcelona: Editorial Cruïlla, 2002.

Còmic
La veu dels Kats. Col·lecció “Tu què faries?” 7 Barcelona: Editorial Mediterrània., 2005. Text de Meritxell Margarit i Francesca Vilarrasa.


Altres materials a: Internet.
Mayans, Pere i Vicent Sanz Sociolingüística a Secundària: www.xtec.es/sedec/socioling1.doc Novembre 2001.

Etiquetes de comentaris: ,

1a Sessió Seminari AA

Seminari de coordinació de tutors d’AA i Clics de l’Eixample
Curs 2007-08
ELIC Eixample
BARCELONA

Lloc: CEIP Mallorca
Carrer Londres, 64
Tel. 934 442 682

Hora: 17.30h - 19.30h

Primera sessió: 16 d’octubre

1. Salutació i presentació

2. Tècnics del CRP de l’Eixample: oferta de serveis TIC


3. Presentació del material de la carpeta relacionat amb:
Marc Europeu, Programacions d’AA, Tipologia d’alumnes i materials web CoordinaLic, Llicències d’estudis per a alumnat nouvingut i Normativa d’inici de curs.

4. Valoració i debat dels tres anys d’AA i del Pla LIC (Caixa d’Eines n.4)


Treball a l’Aula d’Acollida:
5. Descriptors de nivell A1 i A2 del MCER

6. Programació i exemples de A1

7. Tipologia dels alumnes nouvinguts i proposta d’ús de materials

8. Recursos TIC: CoordinaLic

9. Llicències d’Estudi per a alumnat nouvingut.

Propostes per a l’organització de la propera sessió

Etiquetes de comentaris: ,

Article a Le Monde sobre l'acolliment dels nouvinguts a Catalunya

En Catalogne, devenue terre d'immigration, les étrangers s'intègrent par la langue
LE MONDE | 27.02.08 | 15h34 • Mis à jour le 27.02.08 | 15h34
SALT (Catalogne) ENVOYÉE SPÉCIALE

A l'école primaire La Farga, à Salt, les réunions de parents sont compliquées à organiser. Dans cette banlieue de Gérone où les étrangers affluent, l'école accueille 80 % d'enfants immigrés (100 % si l'on compte les Espagnols non catalans). Les parents ne parlent que l'arabe marocain ou le berbère, l'une des sept langues de Gambie (bambara, wolof, fola, madega, sara...), le chinois, l'urdu du Pakistan, le roumain, éventuellement le français et au mieux le castillan s'ils viennent d'Equateur, de Bolivie ou d'autres régions d'Espagne.
Les instituteurs, eux, ne s'adressent à eux qu'en catalan. Dura lex, sed lex : dans les établissements publics de la région, l'enseignement se fait exclusivement en catalan (les élèves apprennent le castillan comme une langue étrangère). Lors des réunions, le père marocain tente de deviner quelques mots de catalan qu'il traduit en français à son voisin sénégalais, lequel l'explique en bambara à sa voisine gambienne... "C'est assez bruyant, convient la directrice de l'école, Gemma Boix. En général, ces réunions se terminent dans le langage des signes, ou en faisant des dessins au tableau."
Cette tour de Babel est un signe de l'Espagne d'aujourd'hui : une terre d'émigration devenue soudain terre d'immigration, en seulement quelques années et à grande échelle. Les immigrés n'en sont qu'à la première génération. Les Marocains sont les plus nombreux, devant les Roumains et les Equatoriens. Soumise à la dictature franquiste jusqu'en 1975, en difficulté économique jusqu'à son entrée dans l'Union européenne en 1986, l'Espagne n'a commencé à attirer la main-d'oeuvre étrangère que dans les années 1990. Au cours des années 2000, le phénomène est spectaculaire : 794 000 étrangers vivaient en Espagne en 2000 ; ils sont maintenant 4,5 millions, soit 10 % de la population (13,5 % en Catalogne). L'expérience est nouvelle et brutale. Elle a pris de court les pouvoirs publics.

"Tout est allé très vite", raconte la jeune maire de Salt, Iolanda Pineda. Salt : 29 000 habitants, dont 30 % d'étrangers recensés, de 75 nationalités différentes, très majoritairement marocains. Ils travaillent dans la construction, l'agriculture, le commerce, attirés par le besoin de main-d'oeuvre à Gérone et les appartements bon marché de Salt, qu'ils ont souvent pu acquérir grâce à une politique de crédits à faible taux.
La maire déploie une carte de la commune. Salt est divisée en trois zones : au nord, la vieille ville, où vivent les habitants "anciens". Au centre, des bâtiments des années 1960 et 1970, construits pour loger les ouvriers venus d'Andalousie ou d'Estrémadure. Dans les années 1990, "les gens du centre" se sont déplacés vers la nouvelle ville, au sud, faite de petits immeubles et d'espaces verts. Dans les bâtiments du centre, dégradés, se concentrent les nouveaux immigrants.
Etrangers et autochtones ont tendance à vivre séparément. L'école La Farga, comme les autres établissements publics, est un ghetto pour étrangers, quand les Catalans se regroupent dans les écoles privées. "Mes enfants ne connaissent aucun Espagnol", regrette Mustapha Ben Azzouz, marocain, qui tient une boucherie halal. La récente baisse de rythme de l'économie nationale et la hausse du chômage, dont les immigrés sont les premières victimes, ne touchent pas encore les habitants de Salt. La délinquance n'y est pas significative.
Mais pour la première fois, en février, les associations de commerçants et de voisins de Salt ont rédigé un manifeste. Ils évoquent "l'invasion" étrangère, "la création de deux mondes à part, terriblement éloignés", les commerces irréguliers, le sentiment d'insécurité. Depuis 2000, en Espagne, seul le Parti populaire fait de l'immigration un argument électoral. Les partis d'extrême droite sont quasi inexistants mais un malaise émerge. La maire socialiste de Salt fait de la "cohésion sociale" une priorité.
En Catalogne, région crispée sur sa singularité "nationale" et que le succès économique a conduit à devenir la communauté la plus riche d'Espagne en nombre d'étrangers, la cohésion commence par la langue. Le gouvernement de Catalogne prépare une "loi d'accueil" qui prévoit d'obliger les municipalités à diffuser des cours sur la connaissance de la société et de la langue catalanes. Oriol Amoros, secrétaire pour l'immigration, insiste : "Le catalan est la langue de la mobilité sociale. Le parler, c'est un signe de prestige."

A Salt, on n'a pas attendu la loi. Les destins mélangés se retrouvent le soir à l'école des adultes pour apprendre le catalan, accessoirement le castillan. Layla, une jeune Marocaine, a déjà écrit une rédaction en catalan pour vanter "la parité hommes-femmes", contre les idées de sa famille. Elle a appris aussi le castillan et ira étudier à Barcelone. Laminé, Sénégalais sans papiers, vient d'arriver par bateau au risque de sa vie. Il ne parle que le wolof. Heureusement pour lui, il connaîtra bientôt le catalan.
Marion Van Renterghem
Article paru dans l'édition du 28.02.08.

Etiquetes de comentaris:

Diccionari Dìdì

Informació per als centres de l'Eixample que tenen (o tindran) alumnat de llengua xinesa: Diccionari Dìdì.

Dìdì (vol dir “germà petit” en xinès) és un diccionari dibuixat pensat per als nens d’origen xinès que viuen als Països Catalans i que han d’aprendre en poc temps el català com a primer pas per a integrar-se en el nou entorn escolar i social. És tan útil per a l’alumnat com per al professorat mancat de coneixements de la llengua xinesa. L’ús d’aquest llibre possibilita una valoració positiva de les llengües xinesa i catalana i en potencia el desenvolupament en l’àmbit escolar i en el familiar.
Val a dir que el llenguatge universal de les imatges és ideal per fer d’un diccionari una eina estimulant per a l’aprenentatge de la llengua, i les imatges que hom ha triat en aquest llibre són divertides, originals, afectuoses, entenedores i suggestives. Presenten una visió humorística dels comportaments humans i el nostre entorn.
Les paraules en xinès van acompanyades del seu corresponent en pinyin, una romanització dels caràcter xinesos que s’utilitza a els escoles xineses per ensenyar la pronunciació del xinès mandarí i que és el sistema dominant a nivell internacional. En algunes ocasions la paraula inclou un sinònim o un concepte afí: el nadó-el bebè; els pits-les mamelles, etc. Tot i que les paraules estan escrites en la varietat supradialectal o català estàndard, en algunes ocasions hi ha els mots corresponents al català de les varietats del País Valencià o de les Illes Balears, amb la indicació PV i IB respectivament. Per exemple: l’àvia-la padrina, pessigolles-cosquerelles, etc.
Per facilitar la localització dels mots hi ha un índex català i xinès al final del llibre. Quatre quaderns complementaris -tres dedicats al vocabulari i un quart dedicat a treballar la conversa- completen el material bàsic per introduir l’alumnat xinès a l’aprenentatge de la llengua catalana, potser el repte més complex del treball amb nouvinguts.
Jordi Solé i Camardons (Assessor LIC Eixample)

Etiquetes de comentaris: